| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Groc intens II
 dilluns 17/maig/2010 - 01:44  704  7
Tanca l’ordinador, acaba de rellegir l’últim correu que ha rebut d’ell. Han passat ja uns dies, i a part de llegir-lo, ha començat també a sentir la seva veu. Li va costar molt intercanviar el seu mòbil… d’entrada tot li semblava un guió ja viscut. Tot i que notava que el paisatge era diferent.
Es va moure molts dies entre la incertesa de no haver trobat un altre venedor de fum o d’haver descobert realment algú transparent i sensible. Algú que la pogués complementar com ella necessitava.
Mica en mica s’havien anat explicat les seves vivències, les seves històries particulars, les seves mancances i els seus retalls de felicitat. Dia a dia aquella trucada o aquell mail s’havien anat fent indispensables, no era però una sensació nova. El que si era nou era la seva honestedat, com deia i explicava el que sentia, com a cada paraula d’ella, ell hi afegia un pensament. Era igual del que parlessin, hi havia un fil de connexió que semblava infinit.
Havien quedat, es veurien d’aquí a uns dies, tot i que ja havien intercanviat imatges, quedava per veure, si aquella veu que la seduïa intensament, l’acompanyava una mirada, una gest o un somriure que acabés de completar l’escena.
Ella marcava un tempo lent, i ell la seguia, potser intuïa que era el que necessitava i que la pressió l’hauria fet sortir del camí. Els últims dies havien estat marcats per uns mails plens de paraules i lletres intransferibles que havien fet que estès pendent de la bústia i comences a notar la necessitat de fer un pas més.
Aquell matí s’havia llevat inquieta. Un dinar seria l’excusa per saber cap a on podia caminar, cap on la duria el seu sentit, i quina sonoritat tindrien realment les seves paraules, sense meditar, espontànies i reals. Les últimes experiències havien fet que es posés un escut protector, cada vegada més intens i dur...
I també pensava en ell. Ella s'havia mostrat immune als seus afalags, ho solia fer sempre. Ell s'havia fet una imatge d'ella, no irreal però si magnificada, però volia pensar que alló que li havia escrit i dit, també ho notaria mentre la mirava als ulls...
El dia tindria un final, i encara no estava escrit.... era com començar a pujar una escala i no saber encara que hi trobaria al replà
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
