| |
caminar
 diumenge 6/juny/2010 - 02:05  1299  0
Fins a quin punt una cosa bona deixa de ser-ho? I si a estones és d'una manera i a estones d'altre?
Fas una passa, a aquesta li segueix una seqüència d'elles per poder anar recorrent el llarg camí... de sobte van apareixent obstacles, anècdotes, gelos, melancolia... i una gran muntanya de records.
T'atures a pensar si vols seguir per qui o ve, canviar el recorregut, els companys... per experimentar d'altres experiències, amb l'esperança de que les coses siguin millor, els canvis es fan perquè les coses vagin millor.... sinó, no valen la pena.
La persona de fa un temps, no és la mateixa que ara, l'essència en sí no varia, però l'entorn sí... potser abans veiem portes obertes i ara patim d'un mocador als ulls el qual ens impedeix veure més enllà, podem veure la porta tancada... però no la possibilitat d'altres que s'obrin.
Quan un no vol avançar, perquè no vol decidir.... no vol perquè no sap com actuar, què fer, què escollir i què deixar, perquè amb la seva filosofia no caldria seleccionar tant les coses!
Es troba sense la seva llibertat, pensant primer en la resta abans que en ell....
Salut!
|
Contactes
Registra´t
