| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de stargrida
|
|
| |
HOMOSEXUALITAT: UNA MALALTIA?
 diumenge 13/juny/2010 - 03:10  1880  21
Llegeixo estupefacte el titular d’una noticia en el Periódico d’avui diumenge que diu : "Psiquiatres de Barcelona apliquen teràpies per curar l’homosexualitat."
Resulta que molts dels pacients van a la consulta psiquiàtrica per recomanació d’un tal rector d’una tal parròquia (la moralina religiosa no hi podia faltar) . Es veu que ” la teràpia consisteix a tornar el punt d’inici (???) : rebaixar el desig sexual del pacient gai amb tractament farmacològic i sessions de psicoteràpia per a posteriori deixar fluir la seva libido enfocant-la cap a persones del sexe oposat, ja que argumenten que quan atures l’afectivitat, al tornar-la a deixar anar, es reorienta.”
En acabar de llegir-me la parrafada, la veritat és que no sé si riure o plorar. Només sé que m’envaeix una forta sensació de retrocés en adonar-me que encara estem envoltats de moltes mentalitats retrògrades ancorades a l’època de la maria santíssima. Que en moments d’optimisme m’aferro a pensar que la societat que m’ha tocat viure es basa en el progrés i la modernitat però noticies com aquestes em desmunten la il•lusió, em fan tocar de peus a terra i m’esclafen contra un mur d’hipocresia, perjudicis i formalitats que mai deixaran que avancem al ritme dels canvis vertiginosos que es produeixen al mon.
Però com pot ser que avui encara es parli de la homosexualitat com una malaltia, com un trastorn? com pot ser que algú cregui fermament que prenent una pastilleta o realitzant una teràpia de xoc es puguin canviar les emocions, els sentiments o els desitjos sexuals?
En tot cas la pastilleta deu servir, a les persona amb orientacions sexuals diferents a les que ens han educat, a fer front a una societat capaç de diagnosticar l’homosexualitat com una patologia i jutjar a les persones segons amb qui es posen al llit, i no per la seva qualitat humana. No m’estranya que la puguin necessitar, encara avui en dia no ho tenen fàcil.
Com que sóc optimista de mena m’acontento pensant que aquesta visió és minoritària, que de mica en mica les generacions que ens vénen al darrere seran capaces de mirar la societat en general amb una ment més àmplia, més oberta a tots nivells. No descarto però que aquests pensaments siguin fruit d’un mecanisme de defensa, una dosi d’optimisme que m’autoinjecto per dormir una mica més tranquil.la.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Doncs jo no sé....
Monday, June 14th 2010, 7:01 PM
si hauría de ficar la meua cullarada.
A la meua edat (82 anys) he conegut i vscut tota mena d'experiències. Bueno, no exgerem, suposo que n'hi han MOLTES MÉS
que deuen haver i que ni he viscut n'hi conegut, ni arribaréa coneixer.
Encara he de reconeixer que NO ENTENC moltes coses, ni a molta gent.
En la meua vida he conegut homo-, hetero- bi- i crec que a-sexuals i sexuales.
En tots els grups he trobat gent, diguem-ne "bona" (oagradable), "dolenta" (o antipàtica) i indiferent o neutra.
En molts casos no he entés perque algunes persones són tan
"extremistes" contra els que són diferentes a elles. (alguns heterosexes contra els homo, i viceversa)
Altres vegades he descovert "aparents hetereos amb desitjos, tendències o accions homo" i que ATACAN O CRITIQUEN als homos .
I també homos que, no entenc perque,poden ser amics de
dones, però s'enfaden si els hi sugereixes que intentin tenir relacions sexuals amb elles.
Mentres que els bisexuals, generalment,no tenen cap inconvenient en relacionar-se amb qui els hi va bé.
Dit això, a mí em sembla que hauríem de ser més tolerants amb TOTHOM.
Sí, incloent als capellans, siguin o no homosexuals.
Altra cosa són els pederastas o violadors.
Tant uns com els altres, potser sí
que hauríen de rbre atenció médica.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
