| |
El primer article del xat.cat
 dilluns 14/juny/2010 - 02:10  917  2
La veritat és que tinc moltes ganes d'escriure, però encara no sé que escriure. Han passat tantes coses des de que vaig deixar la meva estimada terra, i us preguntareu perquè? Coses de la vida que no vols que passin però passen, penses que aquells moments que passa segons qui a tu no t'arribarà mai, i catacrac ho tenim al davant i no volem veure, així que vaig fer mudances, és com si estigués exiliada, la meva Tàrrega, el poble que més estimo i tan lluny de mi està, clar després del meu, Badalona, que bonica és Badalona com deia Serrat.
Aquí perduda entre muntanyes en un poble que no coneix ni Déu i on Cristo va perdre les espardenyes, em sento com la Heidi, tinc la Niebla, el meu gos, visc a casa de l'abuelito, però falta en Pedro, potser estava per aquí i s'ha perdut pel monte amb les cabres... Per cabreta jo, que no hi ha cap mosca que se m'acosti, i la que s'acosta no és mosca sinó borinot, doneu-me l'insecticida! Uff quina por! És que molesten per fer el vago jo també ho sé fer, per vaguitis... ai, que no hi ha qui us entengui.
Sola, més sola que les pasqües, mig avorrida i atontadeta, des de que he descobert que puc xuclar internet del veí, que no faig una altra cosa, m'he de desintoxicar, i potser també besaré una granota a veure si es transforma en príncep ... veieu si estic tonta, en fi, que l'avorriment fa que les neurones tinguin poques ganes de treballar, en este poble, que poca gent hi ha i conservadora,shhh que no ens sentin que encara em desterraran per ser republicana, visca la republica i Catalunya, i els països catalans
|
Contactes
Registra´t
