| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de starman
|
|
| |
Frannie
 dimarts 22/juny/2010 - 04:30  1209  9
Li va sorprendre trobar aquell nick. El Lluís xatejava des de l'estiu. Fins a un cert punt era divertit, es coneixia a gent interessant, tot i que sovint calia suportar els improperis del ciber-brètol de torn... A més, contra l'opinió general, pensava que les relacions a traves d'internet tenien un punt d'idealització romàntica molt atractiu.
Frannie... era el diminutiu carinyós de la seva nòvia, la Francina, desapareguda tres anys enrere en circunstàncies encara no aclarides. Senzillament es va esborrar del mapa. Va deixar intacte el seu petit àtic, no semblava que hagués estat forçat. La Policia no va poder contrastar cap pista. La Frannie ho era tot, per al Lluís. No tenia família, era una noia independent, i semblava feliç. El Lluís encara acusava el cop. El cop va ser brutal i la ràbia i la impotència se li havien instal·lat a sobre de forma indefinida. Encara mirava d'aprendre a viure sense ella.
Frannie. Va notar com si un dit de gel li toqués el cor. Records doloros el van visitar de nou. Estava punt de tancar el PC, feia una hora que es baixava música en mp3, però una curiositat morbosa el va clavar a la cadira, a l'espera d'esdeveniments.
Eren les dues de la matinada i el xat era gairebé buit. A la sala "Fangoria" s'havia iniciat una tertúlia no gaire animada sobre l'última "Saw". El Lluís assistia al debat amb apatia, sense dir-hi la seva. La Frannie tampoc no intervenia pas.
El va sorprendre el timbre del privat. Els privats eren més relaxats que el confós xat general, però també eren el reducte dels àvids buscadors de cibersexe. "La Frannie t'envia un privat". Va obrir la finestreta corresponent. -"Lluís...". Un calfred li va recórrer l'esquena. No havia donat el seu nom real a ningú. Creia que mentir al xat era una pràctica deshonesta, però preferia no revelar dades personals. Feia servir el nick "Necronomicon", en un modest homenatge a Lovecraft, el seu escriptor favorit. El cas és que qui hi havia darrere d'aquella Frannie coneixia el seu nom autèntic.
-Ens coneixem? No t'he vist abans per aquí. Per què em dius Lluís?
-Perque és el teu nom.
Inquiet, va tractar de dominar la situació.
-Si és una broma, no té punyetera gràcia.
-Lluís, sóc la Frannie.
-Sí, això és el que diu el teu nick... tant de gust.
Va sentir un impuls irrefrenable d'esclatar en una rialla. Hauria estat una rialla histèrica. Va decidir fer servir l'identificador per esbrinar la procedència de l'interlocutora. Aquesta eina l'informava sobre el servidor i la ubicació de l'altra persona, ho feia servir de forma específica per investigar amb qui xerrava. De vegades fantasejava amb tenir una història amb algú del seu entorn, descartava a les xataires que vivien molt lluny... "Servidor desconegut, procedència ignorada". Mai no s'havia trobat amb això. El programa era incapaç d'aportar cap dada. Només les set lletres: Frannie.
-Lluís... Lluís, sóc jo... la Frannie.
-Escolta, es dona la puta casualitat que aquest era el nom de la meva nòvia! Qui collons ets? Què en saps, de mi?
-Frannie no és el meu nick. És el meu nom. Sóc la teva Frannie.
L'última frase va rebentar els altaveus. El Lluís sabia que els fitxers de so eren d'ús habitual, n'havia fet servir algun, però aquesta veu va sonar de forma estranyament versemblant, amb una potent reverberació. Una veu ferma, però un pèl distorsionada, amb un to com de disculpa. I tot i que una part del seu cervell es negava a admetre-ho, semblava la Frannie. -"Déu meu, què és això? -va pensar- Ha de ser un malson...".
-No, t'asseguro que és ben real.
Va notar com se li erissaven els pèls del clatell. -"Com pot ser? Em llegeix el pensament? Telepatia via xat? Va repassar mentalment el llistat de coneguts-saludats. Era un tipus tranquil, anava a la seva, si tenia enemics, no n'era conscient, i si els tingués no podia imaginar ningú que pogués tramar alguna cosa tan cruel. Els ulls es negaven a enfocar, però amb un esforç suprem d'autocontrol va aconseguir llegir el nou missatge que escopia el monitor.
-Lluís, perdona que t'hagi avisat abans.
SÓC MORTA
SÓC MORTA
SÓC MORTA
SÓC MORTA
MORTA
MORTA
MORTA
Morta. Va sentir com la paraula li escapava de la boca, lliscant morbosament pels llavis. El sol tímid de primera hora del matí donava claror al dormitori. Un mal de cap terrible li va fer agafar-se el front amb les mans. Els llençols estaven llefiscosos, la gola treia foc i tenia el cos banyat per la suor. Havia estat un malson espantós, s'emportaria de carrer l'Òscar al millor malson de la seva vida, però almenys s'havia acabat. Va tancar els ulls mig minut, va recuperar certa tranquilitat i es va incorporar amb parsimònia. L'esperava la dolça rutina quotidiana.
Li va estranyar sentir el trac-trac de la Hewlett-Packard, no recordava haver-la deixat connectada i menys encara amb feines pendents. Va entrar corrents a l'estudi. La impressora s'havia embussat. S'havia quedat sense paper. Hi havia fulls pel terra, tots amb una sola paraula, en grans caracters d'un vermell molt llempant: MORTA. Va quedar com hipnotitzat. No va sentir com es disparava el contestador del telèfon i sonava la veu entretallada del seu germà: -"Lluís, vine ràpid a casa... Hi ha novetats... Ha aparegut un cos... els Mossos creuen que és la Frannie..."
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
starman |
Mersi ;)
Sunday, June 27th 2010, 12:35 PM
Clic... drogues, prota més turmentat?? Mmm... Igual sí donava, segur, vaja, per farcir-ho més i fins i tot estirar-ho, a veure si m'inspiro, encara que amb ficció em costa... sempre tinc la sensació que vaig sec d'idees. I no serà per falta de referents, l'Stephen King hauria pogut fer un totxarro...
Heureta, mersi per llegir-ho també!! ;)
Saluttt!!
|
|
starman |
jajaja, clic
Tuesday, June 22nd 2010, 7:32 AM
No savia ben bé com acabar-ho, ho vaig escriure fa temps, quan començava a internet. I vaig optar per l'efectista final sorpresa (o no, igual és veu a venir)...
És ficció, kanku, sí, no fotem, jaja... Però hi ha detalls autobiogràfics, com sempre passa... està inspirat en una ex.
Gràcies a les dues, un petó ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
