| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
SEMPRE SERÀN LA TARONJA MECÀNICA
 diumenge 11/juliol/2010 - 06:31  692  6
Ho haig d’admetre. No he seguit el partit. Amb prou feines l’he escoltat amb la meva estimadíssima amiga Gorriak per la ràdio en un bar de beatlemaníacs completament buit i m’era més preferent escoltar els Led Zeppelin, o els propis Beatles. Però vaig ser el dia abans, el dia 10, a la manifestació de Barcelona. I ara, després d’aquesta victòria simbòlica dels amants de la Roja (sin el pollo, a su pesar), em sento menys espanyol que mai. Només ho sento en el DNI, però de català no m’ho arrencaràn del cor. Ho sé perquè he estat una temporada vivint fora de Catalunya, i tinc la lliure opció de decidir el què més em convé. Innegablament ho tinc clar, però sembla que una colla de jutges m’ho volen impedir.
En l’apartat futbolístic, de totes maneres, sembla que ha estat un partit molt igualat. Parlar de Catalunya era tema tabú avui. (I segur que segur que hi havia algun manifestant, i amb tot el dret a fer-ho, que ha defensat als Mundials els colors de la Bandera Espanyola).
I què he fet jo al respecte? Primer de tot permeteu-me que sigui una mica fi; però és que sóc un porc. Perquè suo de mena. Però ha valgut la pena lluïr la samarreta de la Koninklijke Nederlandse Voetbal Bond (i amb el rostre heràldic d’un lleó gravat a l’escut) durant dos dies seguits (amb tres dutxes segmentades perquè la calor d’aquests dies no perdona). Ara duré la samarreta a la rentadora. Potser perdrà una mica de color. He lluït, a forma de confessió els colors d’una bandera d’un país que no em pertany (només tinc familia política) però la iniciativa de durla m’ha dut a raons que van més enllà de fotre-li la punyeta a les espanyes; una ja l’he constatada, em sento menys espanyol que mai i perquè em conec territori veí, i l’altra és que Holanda ha estat una gran aliada de Catalunya, no només durant el barça de Cruyff com a jugador i entrenador, sinó també al llarg de la Història.
Sento els colors de la Taronja Mecànica més que mai (a part que és un dels films de Stanley Kubrick que més tinc en compte). Veure molta gent de vermell em fa venir mal d’ull. Molts barcelonistes (i catalanistes de pas) potser es sentiràn orgullosos del gol d’Iniesta, avui... Però de totes maneres era un duel i s’havia de decidir. A més darrerament he tingut la impressió de veure molta samarreta taronja amb un color tan àcid i cítric alhora que per si sol ja delata.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
