| |
Títol de l'article
 dimecres 14/juliol/2010 - 09:46  678  2
a vaig acompanyar a agafar el metro i com tantes vegades amb ella tot tenia molt rotundament l'aire que tenen les coses definitives, la vaig abraçar per la cintura, vaig notar com els seus pits se m'aferraven i amb la cara al coll a punt de besar-me'l, va alenar profundament a través de la tebiesa del seu cos, va estirar l'esquena, me va posar les mans planes a les clavícules, i durant uns quinze segons va estar fixant la mirada a cada un dels meus ulls alternativament, després me va agafar el cap i amb els polzes simètrics me va repassar els pòmuls i va dir "jo no puc ser la teva amiga" i jo "per què?" i ella "perquè me poses molt" i és que això d'inventar-s'ho tot és fantàstic, crec que he endevinat l'ofici. fin.
EL MISTERI DE L'AMOR , Joan Miquel Oliver
|
| |
|
Contactes
Registra´t
