| |
"A la gent els agrada sentir. Sigui el que sigui"
 diumenge 18/juliol/2010 - 05:02  1335  1
"A la gent els agrada sentir. Sigui el que sigui", escrigué Virginia Woolf en el seu diari. Hi ha que donar-li la raó i escandalitzar-se desprès d’haver-se-la donat. Còm anem a desitjar sentir en abstracte, acriticament, al per major, quan sabem que alguns sentiments són terribles, cruels, perversos o insoportables? La contradicció existeix i sospito que irremediablement. Ens morim d’amor, ens morim de pena, ens morim de ganes, ens morim de por, ens morim d’avorriment, i, malgrat l’eficà cia letal dels afectes, l’anestèsia afectiva ens dona paor.
Les contradiccions de la vida afectiva m’omplen de perplexitat, perque lo més intim en nosaltres resulta lo més llunyà . No entenem el que en passa. "No se el que significa que jo estigui tan trist" gemega Heine en una poema. Ens trobem tristos, alegres, deprimits, furiosos, com si ens haguessim perdut previament. No sentim el que volem sentir. Som malpensants quan voldriem ésser confiats, deprimits quan alegres, porucs quan coratjosos. Ens angoixen necies pors que no tenen ni raó ni remei. Patim dolors vertaders per la carència de bens falsos. La sabiduria popular afirma aquesta esquizofrènia inevitable, fins i tot amb musica de zarzuela: "A un lado la cabeza y al otro el corazón." Pascal, que fou més fi però menys graciós, ho deia a la seva manera: "El cor te la seves raons que la raó no compren." Afectats d’aquesta normal alienació, no acabem de saber en quina vorada volem viure, però el que es cert es que sempre acabem tornant al nostre moll sentimental.
Per què encabessar-se en conèixer els sentiments?
|
Contactes
Registra´t
