| |
Del seu llit, de les nostres misèries
 dimecres 4/agost/2010 - 11:38  730  1
No feia ni cinc minuts que havia tancat el llum de l’habitació, Laia jeia al llit amb la mirada perduda en direcció al sostre, no podia dormir, intentava somniar desperta però cada dia l’exercici se li feia més i més feixuc. L’endemà a la nit tenia l’habitual sopar amb les amigues mes properes, fins a les hores havia estat com una mena de oasi dins d’aquell desert però, fins i tot aquelles nits se li feien avorrides, li semblava com que totes elles volguessin amagar les seves petites misèries entre riures forçats, acudits fà cils i mirades lascives cap el gènere masculà de bon veure que s’els creuava...
En Joan, intentava conciliar la son a menys de cinquanta centÃmetres, ja feia anys que havia optat per mig girar-se al llit, per ell no era la mes còmode però li permetia una certa distancia amb la seva dona, aïllar-se.........Cada x temps, potser setmanes es girava, intentant a la seva manera complir amb el ritual sexual, aquest no li comportava ni plaer ni rebuig, simplement complia, en el fons estimava a la seva companya i es sentia, d’alguna manera, en la obligació de fer-li palès. Es sentia viu dins del Mon de les Pedres, ni reia ni molt menys plorava, amb els seus amics com a molt compartia algunes tardes de diumenge entre cerveses davant el televisor, normalment responia amb monosÃl•labs, havia perdut de feia molt de temps allò que havia estat el motor de la seva vida: la seducció.
A cap de cinc minuts Joan va sentir aquella sensació que a cop l’envaïa, la Laia ha de saber que encara estic aquÃ, es girà , l’encerclà entre els seus braços mentre les seves mans jugaven amb el mugrons de la dona tot esperant que s’endurissin, tot seguit col•locava el seu membre inert entre les natges de la Laia.
Quan va endevinar la mirada de la seva dona, el control del seus sentits li fa fer una mala passada vocalitzant en veu alta allò que en aquell moment pensava:
- Que vols de mi Laia!! ???
|
Contactes
Registra´t
