| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de siset
|
|
| |
la fulla al capvespre
 dimecres 16/abril/2008 - 02:09  1283  7
Com una fulla solitària enmig d’un prat es va deixar acaronar pel suau vent...va deixar-se il•luminar per l’ultima llum del dia i així va sentir que arribava la nit i amb ella els silencis que la feien escoltar.... imaginar coses boniques per així poder-se sentir viva......conscient de que es una fulla sap que ella no pot acaronar.....no pot regalar els seus colors rogencs ni les seves formes senzilles però agradables al mateix temps.....nomes pot deixar-se portar pel vent, el mateix que un dia la va fer caure de l’arbre on va néixer....el vent que la portarà per camins desconeguts i l’acompanyarà per un llarg trajecte ple de sensacions i coses noves..........
Mentrestant es deixa acaronar pel suau vent
observa esglaiada la ultima llum del dia
i es disposa a escoltar el silenci de la nit
imaginant on la portarà la pròxima ventada..
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
monica |
QUE AGRADABLE SENTIR-SE FULLA...
Wednesday, April 16th 2008, 2:32 PM
Saps, es fàcil sentir-se fulla llegint el que has escrit, sentir, que una, un cop va ser arrencada per un suau vent, d´un arbre fort, rigit, immòbil, i que ara vola lliure allà on el vent la vol duur....
Gràcies per aquestes belles paraules
Una abraçada...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
