| |
HO RECONEC, M'ENCANTA L'ART DE LA SEDUCCIÓ.
 dijous 12/agost/2010 - 03:06  2198  3
Que la Poesia no és més que l'intent de seduïr, ja ho sabíem, però quan no pots posarte a recitar del tipus trobadora en la piscina, no serveix per a res.
Ja fa tres estius que durant el mes d'agost i a les mateixes hores coïncideixo amb cert senyor a la piscina, el cas es que comença a ser molt divertit,i jo ja començo a fallar reflexes en qüestió de girar el cap just en el moment en el que s'adona que l'estic mirant.
El nostre problema de miopia (dic nostre perquè en gaudim els dos) dificulta considerablement la discreció, així que al final el tema es converteix en baixar el cap i mirar de reüll i t'acaba sortint mirada de "golum", que fas més cara de maquiavelica que d'interessant, aleshores ve quan t'has d'alçar de la tovallola i passar per davant, tot esperant que la nena de 16 que està bonissima del costat me'l despisti, i no, no es despista m'haig d'alçar per collons que no tinc 14, juer!
Aleshores em dirigeixo el més estilosa posible tenint en compte que el xino m'ha estafat, i ve quan el nen diu:
-mamaaaaaaaaaaaaaa, on son els maniguets?, i amb l'impuls de cercar els maniguets a la bossa no s'adona que ha sortit disparat el sostenidor, i aleshores no em queda més remei que deixar l'estil sirena per un altre moment i córrer oom una magrana a cercar el que hi ha per terra.
Mentre faig una rialleta nerviosa, i una mare amiga es pixa de riure, veient l'escena.
Finalment em llenço a la piscina amb tant d'impetu, que una mica més i per fer-me la xula, quasi m'ofego d'aigua que he arribat a aspirar pel nas.
El cas es que érem a tocar, just espatlla amb espatlla agafats ambdós del marge de la piscina(jo mirant a l'esquerra que es allò que fas que busques no se qué... quan el meu fill diu:
mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! mira com fico el cap dins de l'aigua!
Perquè el meu fill, no calla ni sota l'aigua, (mai millor dit)
clar, dilema, la piscina petita és a la dreta, t'hi has de girar segur, però si mira a l'esquerra l'he cagat!
Perquè m'agafara un atac de riure incontrolable per la situació tan estúpida que estem vivint, queda una opció que miri ell tambè a la dreta.
Així que Prenc aire, em capbusso, i em col.loco just a la seva dreta i en sortir de l'aigua li dic, I ARA QUÈ!
jajajajaja almenys hem rigut una estona, i ara, penosament ens mirem i somriem, quin gran pas després de tres estius!
Redoble de tambors!, però es que penso:
On vas si estas casada... pensara que jo que sé, aixi que una brometa per agraïr-li les miradetes i llestos!.
Us abraço!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
