| |
Optimisme
 diumenge 15/agost/2010 - 04:39  1199  1
M’he proposat escriure alguna cosa sobre aquest món que des de petita m’han ensenyat, amb encert, a estimar. Dono gràcies a la meva família, i a tanta gent que em trobo a diari i que em fa elevar-me sobre l’aparent monotonia de la vida ordinària.
Realment aquest escrit tindrà un defecte, que per a mi és virtut perquè, si no, no ho faria: l’optimisme. Un optimisme que penso que és la postura més intel•ligent davant la vida, en contra del pessimisme o l’existencialisme. Si ets dels que van “a la seva” com a forma de vida, si et consideres només hedonista, no trobaràs res d’interès en aquesta reflexió; o potser sí. Si t’interessa aprendre cada dia més de tot el que t’envolta, ser més humà amb els humans, potser trobis algun motiu per a la teva pròpia reflexió. Són paraules que em suggereixen el pensar en la humanitat, en la nostra terra.
MOVIMENT: Milers de persones. Soroll de cotxes, carrers plens de gent. Amunt i avall. Milers d’històries personals que es creuen diàriament al nostre voltant. Il•lusions, anhels, esperances. Res és igual a l’endemà d’aquest dia viscut, ni els carrers, ni les ciutats, ni els pobles, nin tu, ni jo. Cap a on ens porta aquest canvi? Com som després de cada moment?
TREBALL: Creació. Fàbriques que transformen la matèria. Dones i homes. Escoles i universitats on s’aprofundeix en la intel•ligència humana. Elaboració de nous conceptes; renovació d’altres. Mort constant de les incoherències, permanència de les sòlides. La lluita perenne entre la veritat i la mentida, entre el bé i el mal.
COLOR: Matisos. A les pells, als ulls de la gent, a les consciències de cada persona, als sentiments, a les idees, als paisatges. Als boscos, al mar, al desert... Opinions diverses, visions diferents.
DIÀLEG: Entre iguals. La igualtat com a base pel diàleg. Constant exercici de comprensió dels fets que s’esdevenen. L’acceptació de l’altre com a acceptació del concepte de tolerància, que segons la meva opinió és pobre i incomplert. La radical actitud de voler trobar raons i canviar plantejaments erronis.
TENSIÓ: Un concepte molt, però que molt interessant. La tensió està present en la vida quotidiana, en la relació humana, en el treball, en l’amor. La tensió, no la que ens fa ser violents, no. La tensió de voler ser més humà en la nostra existència. La tensió de voler col•laborar en la construcció d’un món millor; aquella que ens manté fora de la nostra comoditat i ens fa lluitadors pels ideals i la societat.
COL•LABORACIÓ: Que fa que cada persona surti amb els braços oberts a la trobada de nova gent, o la de sempre, amb esperit constructiu. Ànsies per ajudar, treballar plegats, transformar, millorar. Caminar de la mà de tot el qui vol una llar més plena, un barri, una ciutat, un món. L’optimisme com a disposició bàsica davant dels altres.
No creus que això val la pena? Ja sé que a tu també et torben les realitats de tantes coses que no marxen bé. Però no creus que val la pena un plantejament personal positiu de la vida? Una posició dinàmica i emprenedora. Una humana ambició per a la superació personal com a fonament primari del món millor que vols.
D’aquesta manera notes que al teu interior creix una lluita per superar-te a tu mateix, que cada moment té una transcendència total, que res del que fas és per a tu sol... Tens la sensació que d’alguna manera tothom t¡espera i no els pots deixar.
|
Contactes
Registra´t
