| |
les ansies de viure
 dimecres 25/agost/2010 - 07:30  1321  7
Quan estas al fons d'un pou, ho veus tot negre, pero si mires enlaire veus un punt de llum, i et comences a plentajar kom ho pots fer per arribar fins a ella, en el primer intent fracases, pero no perds l'esperança, en el segon tornes a frecaçar, aixi repetivament fins ke et desesperes, en algun moment no saps ni el ke estas fent, nomes saps ke no estas be , ke vols sortir d'allà dins, un remoli de sentiments et trasvalsen i t'angoixen, a mes s'hi han d'afegir els atacs d'ansietat i les parenoies de: Tu mai ho aconsegiràs, en el fons del teu cor saps ke si ke ho pots fer, pero una veueta dins teu et crida repetidament NO!!!! TU NO HO ACONSEGIRÀS! JEJEJEE! al final akestes paraules te les vas creguent, a mesura ke tens menys confiança amb tu mateeix els atacs d'ansietat es fan cada vegada mes insoportables, son cada vegada mes llarg i hi ha un interval d'espai mes curt, realment no saps el ke tens, nomes pots pensar ke estas boja per voler sortir d'akell forat ke kada vegada es mes fondo i mes estret, ke per mes ke ho probis no arribaras a dalt i la llum cada vegada es menys visible.
Vaig parar un moment, vaig respirar fondo i em vaig anar repetint una i una altre vegada ke jo podia, ke jo arribaria a sortir de tota akella merda on m'havia fotut sense donar-me ni conte. no es fàcil anarte convencent d'una cosa ke ni tu mateixa ho creus, pero amb els dies i amb voluntat..... hi acabes creguent una miketa, aixo em va fer adonar ke tenia algu a l'abast de la mà ke no ho havia vist, ke estava tant nerviosa i tant desesperada per sortir d'allà ke era incapaç de veura'ho. Ara estic començant a fer escalada, estic passant per una paret tota rocosa a vegades hi ha un munt de rokes sortides per on poderme agafar , i a vegades les parets son tant llises ke et tornen el reflexe dels teus ulls , uns ulls de por, tristor, resentiment...desconfiança, no et pots kedar mirant fixament la roca llisa, i has de pensar ke nomes es un petit entrebanc en tot el llarg cami ke ja has fet, lo important es tenir fe en un mateix i ser positiu , pensar ke ja has recorregut un gran cami dificil per ara abandonar, i ke sobretot ja t'en keda menys, es molt dur estar cada dia lluitant contre un mateix, molt, pero jo ser ke algun dia i segur ke serà aviat sortirè d'akest pou on vaig caure ves a saber kuan. Tambe ser ke ningu em pot salvar de mi mateixa i ke ho haig de fer sola, evidentment ke la gent ke m'estima està allà dalt donant-me forçes i cridant VA KE TU POTS!!!! aixo es mot important per a la gent ke es troba aixi . ser ke no sok la unica persona al mon ke te problemes i ke està malalta amb una maleltia ke es diu depresio, la veritat es ke es una cosa curiosa, amb ella mai t'aburreixes, no saps mei com estaràs... pero mira jo crec ke ja he fet molt cami i ser ke ho aconsegirè.
Nomes vui donar anims i forces a tota la gent ke estigui en una situacio semblant o igual ke la meva. El voler es poder, pero no cometeu el mateix error ke jo, les ansies de escalar amunt, les de sortir del forat em van embriagar de tal manera ke em vaig relexar i vaig tornar a caure avall. sobretot sigueu forts i endevant!
Lil
|
| |
|
Contactes
Registra´t
