| |
Sort?
 divendres 27/agost/2010 - 05:48  1022  1
Quina paraula!
Sóc de la teoria que la sort és una cosa que ni es crea ni es destrueix. Per mi és una cosa que un a vegades la busca sense saber quin resultat tindrà, i d'altres que sense fer res de nou en tenen. En aquest cas em posaria en aquest segon grup. Podria dir objectivament que en tinc sense voler-me fer ni l'interessat, ni el protagonista, per descomptat, ja que són dos papers que no m'agrada representar, ni em defineixen.
Estic en un moment on si em queixo de les petites desgràcies que ens poden passar a tots al dia a dia “tinc un morro que me'l trepitjo”. Clar que qualsevol cosa que destorba la nostra pau sempre ens fa mostrar una cara no massa agradable, però mirant el conjunt de molts més factors, estic molt bé!
M'he anat fent d'una manera on m'he arribat a conèixer interiorment per poder decidir on vull anar i com ho faré. Quins principis segueixo i amb què amb baso. Intentar descobrir per on haig d'anar i saber a on no s'ha d'intentar caure. Són unes frases molt maques però difícils de complir alhora per molts. Teniu raó, ho reconec. No vaig necessitar fer grans canvis, només havia de treballar el meu interior per convença'm de que era possible fer-ho i saber i creure que tot seria millor.
Sóc solter, tinc feina i sóc esportista (de lleure).
L'esport m'ha ensenyat tant, que mai ho podré agrair com es mereix. He conegut grans persones (amics, coneguts, entrenadors, jugadors...) qui m'han fet entendre moltes coses. M'han ensenyat a coneixem i a donar el millor de mi. M'han fet patir per poder veure la duresa i la lluita que fa falta per seguir endavant. M'han ensenyat que després les alegries es viuen més intensament i les saps valorar. Que per ser persona s'ha d'aprendre a ser humil per davant de tot. Que s'ha de treballar per lluitar pel que vols. I el més important, que si no creus en tu mateix, no seràs res.
He practicat diferents disciplines des que em vaig posar en aquest món fins avui i això també enriqueix molt. N'he après de totes i ho faig servir per el que faig actualment. M'he passat de jugador a entrenador tot i ser jove encara, però em veig més recompensat pel que puc ajudar que pel què puc fer jo. No vull ser esportista d'elit com algú em va intentar al seu moment. No li retrec pas la idea en voler creure en mi, però jo no ho veia així al seu moment i no me'n penedeixo.
He aconseguit tirar endavant un projecte complicat, i me n'he sortit. Ara ja no em fa por res més, crec que m'he fet fort i m'han ensenyat a ser fort tots ells. Hem fet un equip, i ens n'hem sortit.
Amb el que no he tingut sort, ha estat amb l'amor. Les noies que he conegut, o no en volen saber res de mi o simplement m'acaben dient que només em veuen com a un amic. I al cap de poc perdo el contacte amb elles. Això no sé si se'n diu mala sort, no?
Pràcticament és l'únic buit que tinc dins meu en aquest moment. M'agradaria omplir-lo. Tot i això deixo que el destí faci la seva feina...
Bé, en el fons no m'ho prenc malament. Com he dit abans estic molt bé i un petit tema com aquest no em pot amargar tota la gran felicitat que tinc en la resta.
|
Contactes
Registra´t
