| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Quatre homes menys ( primera part)
 dimecres 1/setembre/2010 - 07:37  1734  11
Eren les 7 de la tarda i va pujar al cotxe, tornava a casa després de molts dies de vacances, unes vacances aparentment tranquil•les. Hi havia tantes coses aparents a la seva vida...
Deixava a l’esquena el Far d’Empordà i per uns instants va sentir l’immensitat del moment, el sol es ponia rere la Mare de Déu del Món a l’Alta Garrotxa, mentre s’albirava la lluna sobre la Serra de Rodes. No va poder evitar que les llàgrimes vessessin dels seus ulls, de fet havia evitat plorar en aquells últims dies, però els successos dels últim dotze dies l’havien desbordat i descentrat. Havien desaparegut de la seva vida quatre homes, quatre homes clandestins, en diferents espais del seu estrany món emocional. I s’havia produït amb dues inversemblants i poc previsibles caramboles, dos amants i dos amics, alguns intencionats, un de forçat i un error provocat.
ELS DOS AMANTS:
En David feia temps que estava instal•lat a la seva vida, passats uns sis mesos d’intensitat inimaginable i difícilment repetible, els anys i la distància els havien separat. Quan en David va marxar la l’estranger, l’Àngela que en fons era molt pràctica no el va seguir, va preferir continuar amb la seva vida, encara que en aquells moments la seva vida fos un avorrit anar i venir de dies i nits.
Al cap d’uns anys, un amic en comú en va propiciar un nou encontre, un viatge de l’Àngela a la capital europea on vivia en David va fer que aquella passió que mai havia estat oblidada retornés, amb la pausa d’uns anys viscuts i amb la distància que la vida els hi imposava. Les regles del joc havien canviat i tant l’Àngela com en David havien imposat les seves condicions.
Els anys que van seguir es van veure dues o tres vegades cada any, aprofitaven els viatges de feina per trobar-se i quan estaven junts no existia la resta del mon. I aquesta relació semblava immutable.
Però quasi res és per sempre i l’Àngela no volia seguir acatant aquelles normes tant rígides que en David li imposava, aquell contacte i informacions a través de l’amic comú no li semblaven lògiques ni justes.
En aquests últims temps havia aparegut en Marc, era tot el contrari, sempre disposat a buscar un moment, aparentment entregat a l’Àngela, educat, amb una cultura que seduïa, intel•ligent, atractiu. La feia sentir realment bé, però sempre que quedaven l’Àngela no podia deixar de pensar que no era en David, i aquesta absurda comparació anava minant aquella última relació.
L’Àngela no era de termes mitjos i un dia no va poder evitar un ultimàtum a en David, ell va quedar estorat i sorprès, tants d’anys amb les mateixes regles del joc i ara... que havia canviat ara? De fet havia canviat l’Àngela.
Mentre en Marc demanava més i més i l’Àngela tenia clar que la seva vida era abans que el seu jo i per tant no podia donar més... allò l’anava portant a un camí sense massa sortida. Un dia mentre dinava amb en Marc, va decidir sincerar-se, li va explicar que no era l’únic, li va explicar aquella estranya relació que feia anys que mantenia, en Marc, contràriament a el que ella s’esperava va reaccionar amb paciència, potser hauria desitjat que allà mateix hagués posat fi a aquella relació, li era més fàcil que ell la deixés que no pas ser ella qui ho acabés tot.
Per altra banda en David anava prenent la seva decisió, la seva vida era més important que el seu jo i no estava disposat a canviar les normes, així li va comunicar a l’Àngela, sempre per els canals entremitjos, i per aquells mateixos canals, i davant el continu astorament d’en David, l’Àngela va dir prou. Quasi a l’instant en David va fer un gir i va dir que podria cedir en alguns punts, però llavors ja era tard, l’Àngela que cada dia estava més segura d’ella mateixa, sabia que aquell gir la mantindria ancorada a un David al que ja no podia estimar com sempre.
Una trucada, un comiat correcte, un desig de sort, i un sempre seràs una de les persones més especials de la meva vida, van acabar amb el que semblava no tenir final.
Just penjar i amb un impuls d’aquells que normalment la duien als error va trucar en Marc, i es van citar davant un cafè. Davant aquell cafè l’Àngela va repetir molts mots que ja havia fet servir el dia abans, però no podia seguir amb en Marc perquè mai seria en David, i potser fins i tot tampoc volia un altre David, feia temps que no sentia aquell desconcert, realment no sabia el que volia... Ell va tornar a reaccionar amb elegància i una sorprenent elegància, i després de dir-li que havien estat els millors mesos de la seva vida, hi va afegir que si amb el temps les coses canviaven ell seria allà mateix. Va quedar capcot i davant la tensió del moment l’Àngela li va fer un peto sentit a la galta i va marxar.... al cap d'uns minuts la trucava al mòbil, ella no va despenjar....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
