| |
L´ESPINA
 diumenge 5/setembre/2010 - 02:29  800  3
Abans d’acomiadar-se,va agafar-la de la cintura i se la va acostar al pit...un pit que albergava un cor desitjós de tornar a estimar i ser estimat,latent com havia estat,que bategava accelerat per l’intensitat del moment,per la barreja d’emocions,per tot el temps que havia estat esperant que arribés aquell instant...
Un instant màgic que havia aplaçat moltes vegades i no pas per manques de ganes que arribés,sinó per una qüestió de respecte a ella,objecte del seu desig.
...i amortiguat pel sò d’un sospir,tot repetint el seu nom, el cor li va esclatar.
Ella va sentir que les cames li feien figa.Que una llàgrima lluitava per sortir d’aquella mirada perduda des de fèia tant de temps...
Volia tornar aquella intensitat,volia tornar a sentir...Ella,que havia estat sempre un pou de sentiments,que vivia intensament cada plor i cada somriure...ara no entenia res de res...
No entenia com algú volia acaronar-la,quan ella no li havia ofert ni tan sòls un petó.
No entenia com algú li demanava amor,quan ella se sentia tan feble per donar-ne.
No entenia perquè algú li parlava d’esperances i paciència,perquè se sentia parlar a ella mateixa poc temps enrera i no va servir per a res.
No entenia perquè algú li repetia uns mots que abans ja havia escoltat...quan ella els havia vist cremar a la foguera de Sant Joan.
En aquell instant tan sòls podia entendre que tenia por,molta por.Que tot i els mecanismes d’autodefensa que estava desplegant en el seu entorn i dels canvis vitals que s’havia impossat després d’haver confiat,el seu jo més profund,el genuí,li dèia que tenia que ser valenta novament,que tenia que seguir lluitant,que tot i no enganyar ningú doncs es mantenia ferma i segura en la seva actitud,es mereixa estimar novament i ser estimada per algú que no fós egoïsta ni poruc...doncs ella no n’era.
Però malgrat tot,ara se’n sentia...
...i amortiguat pel sò al prendre alè,el seu cor va plorar.
www.youtube.com
|
| |
|
Contactes
Registra´t
