| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pitia
|
|
| |
I si mirem al cel???
 dilluns 6/setembre/2010 - 10:54  1451  17
I si mirem al cel?
Potser ens adonaríem que tot allò que tenim per sobre del cap és molt més semblant del que ens sembla a la nostra realitat social...
I és que si aixeques el cap et trobes que hi ha un sol al centre de tot plegat, igual que el nostre estimadíssim rei Juan Carlos I, impermutable i quasi inesgotable. Ell no depèn de ningú per viure, només d'ell mateix i el seu combustible, està allà i...romandrà fins que s'esgoti la flama que el fa viure.
Al voltant seu hi ha la resta del sistema solar, girant gràcies a la seva energia i depenent del que ell faci.
Primer ens trobem amb mercuri, petit però el que està més a prop seu, tal com la seva estimadíssima esposa, la reina doña Sofía. No té llum pròpia, però la llum del sol li arriba tan d'aprop que sembla com si la portés intrínseca. Sofía és com Mercuri: té molts cràters per culpa de meteorits que han xocat contra ella, però amb tot i això continua allà immutable...gens canviant...
Després trobem el segon planeta del sistema solar, Venus, que igual que els fills del rei, té una atmosfera tant densa i uns núvols en forma de capes contínues que impedeixen conèixer la seva superfície. Així trobem al "principito" i les infantes ennuvolats per les seves parelles, fills i accions però consentits per la protecció de l'astre rei.
Una mica més lluny, no gaire, trobem la Terra, que igual que el nostre govern és un planeta canviant, ara Zapatero, ahir Aznar...Té vida pròpia degut a la seva distància al Sol, ni massa a prop (a l'estil família real...), ni massa lluny (a l'estil pueblo llano...) I a l'igual que passa amb la Terra, el seu magnetisme ha sofert molts canvis al llarg de la història: els més important són els desplaçaments dels pols magnètics, o l'equivalent a dir sóc de centre-dretes...o centre-esquerres...però mai d'extrems (vaja...que hi ha desplaçament segons convingui) i el segon canvi important és la inversió (directament) de la polaritat, vaja...els "chaqueteros"...Un planeta molt interessant degut a que té un satèl•lit que depèn totalment d'ell, podríem dir que és com el funcionariat, que sembla inert però quan s'enfada posa cara de lluna nova i quan està content sembla que brilla amb llum pròpia...estem arreglats.
I...més lluny enllà...tenim Mart, que igual que els presidents de les comunitats autònomes és un planeta vermell degut als enfrontaments habituals que els fan sulfurar amb facilitat, o degut a la mala praxi econòmica que porten a terme...ves a saber. I com no podia ser de cap altre manera, Mart té 2 satèl•lits, Fobos i Deinos, el bo Guillermo Fernández Vara que no vol ni parlar-ne de la independència i el dolent José Montilla que contínuament amenaça amb caure damunt del planeta i provocar un cràter del que no se'n pot a venir.
Després ens trobem amb el meu planeta preferit, Júpiter, el més gran del sistema solar, correspon a tots els països del món. Júpiter té un atmosfera que apareix com una successió de bandes clares i fosques, com la vida mateixa...Però el que més m'agrada és la taca vermella que, a l'igual que els Estats Units, es mou com un remolí girant en sentit contrari a les agulles del rellotge, potser no és la massa més important...però sí la que més es veu (una pena...)
I després venen les persones, que fan possible la vida en els països, tal com Saturn, que en la mitologia romana és el pare de Júpiter. Potser està massa lluny del sol i per això és un planeta gasós, molt voluble i canviant. Però el que més m'agrada de Saturn és que està format per dues parts ben diferenciades, com la dicotomia ric-pobre , conté un sistema d'anells que l'envolten i, a l'igual que el primer món, no correspon a la major part de la població...però sí la més vistosa i atractiva. I la part interna, una bola gas en continua lluita per sobreviure...
Més enllà tenim Urà, Neptú i Plutó, que coneixem ben poca cosa d'ells. Urà seria el món animal no humà, el més proper dels planetes més llunyans, però igual de desconegut. Neptú el món vegetal, el més llunyà i més fosc de tots; i...Plutó (pobret) representaria el món inert que hem intentat cuidar al màxim però la nostra arrogància verbal ens ha fet eliminar-lo del mapa, tal qual passa amb els mars, rius, muntanyes i atmosfera...que ningú es posa d'acord qui és el responsable de la seva destrucció...i mentrestant...ell continua fent camí.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cavallfort |
a mi
Monday, September 6th 2010, 4:16 PM
em falta la lluna, que és on residim la majoria, la major part del temps...
Ara, q amb lo xulo q és l'univers, comparar-lo amb la Monarquia,,,,ja et val ehh
;-))
|
|
_Alfons_ |
No sé què t'has pres...
Monday, September 6th 2010, 11:12 AM
però la teva visió és un xic estranya.
Bé, "el centre de tot plegat" és l'Estació de Perpinyà, que és com dir "a qualsevol lloc", i això en Dalí ho tenia clar, les seves cartes amb els científics demostren que ens prenia el pèl a tots, i que era un paio intel·ligent.
Si mirem el Sol, acabarem cecs. I sí, el Borbóés descendent de Lluís XIV, però ara els De'Medici són força més llunyque en l'època de la dinàmica Caterina.
Tu ets lluna, oi Pitia ? Sempre de quart creixent o lluna plena, però ho dic pel teu sou.
Com se t'ha acudit aquesta comparació tan estranya ? Com a "cosmologia" personal, és original, sí. Però realment, què deus haver dinat, tu, avui ?????
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
