| |
L´ESPINA II
 diumenge 12/setembre/2010 - 11:44  1671  2
D’una revolada la va agafar en braços sense parar de repetir-li el seu nom a cau d’orella...allargant-lo amb una respiració molt més profunda.
I creuava els seus dits amb els d’ella intentant formar un lligam,una connexió...que la seva energia i els seus sentiments s’obrissin pas fins el seu cor.
Volia estimar-la...sentia que l’estimava.
Volia dir-li...necessitava dir-li.
I se la mirava...cada gest,cada expressió,cada mirada d’uns ulls inquiets que tot ho miren...i sentia que tenia que abraçar-la,olorar-la i impregnar-se d’aquell perfum desconegut i a la vegada tan familiar ja...per no oblidar-lo quan ella no hi fós.Aquella olor d’ella que es quedava arrelada a cada racó per on passava i que li fèia repetir un cop rera l’altre el seu nom...
I la va pensar... la va sommiar... la va dessitjar...i la va començar a estimar.
Sorpresa per la seva reacció,ella se li va agafar al coll com poruga de prendre mal,al veure’s enlairada per dos braços ferms que en el fons ja sabia que no la deixarien pas caure.I quan va sentir els dits d’ell com cercaven als seus va deixar-los seguir el ritme d’una dansa de sensacions que si bé no li eren desconegudes...ara se li fèien estranyes,molt estranyes.
I sentia...era capaç encara de sentir,sí.
Però tot allò semblava un "déjà vu"...
Un altre moment...un altre escenari...uns altres personatges...però sensacions semblants.
Va veure en ell tota la passió de donar i rebre amor que ella havia sentit poc temps abans,la necessitat d’aplicar uns valors i fer-ne un compromís...però ara tocava un altre paper.El de possar-hi seny.Assegurar-se que no es tornaria a clavar l’espina.I això la fèia ser cautelosa.I això no li deixava ser ella mateixa.Això l’impedia deixar-se estimar...perquè l’espina que tenia clavada encara li sagnava.
Tornaria sentir-se dir que havia estat tot un joc d’infants?
Que havien sentit necessitat i urgència?
Tornaria a escoltar bones paraules?
Que les circumstàncies no eren les adients,tot i conèixer-les des del primer instant?
Ella era lluitadora,no jugava a res.I una edat i unes circumstàncies.
I ell era un lluitador molt tossut que se l’estava guanyant dia rera dia.Amb una edat i unes circumstàncies,també.
I coneixedora del risc que corria, va tancar els ulls un instant per fer-li un regal:
compartir-hi el més sincer,sentit i tendre dels petons...un d’aquells que ella tenia molt clar que no podia permetre’s el luxe d’anar regalant.
www.youtube.com
"Pasaron dos meses y me dijiste adiós
un placer coincidir en esta vida
Ahí me quedé,en una mano el corazón
y en la otra excusas que ni tú entendías..."LODVG
|
Contactes
Registra´t
