| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de julivert
|
|
| |
7 anys, diuen?
 dimarts 21/setembre/2010 - 06:31  1097  4
Avui m'ha passat una cosa ben curiosa. Es veu que em dec haver llevat amb el peu equivocat o és que assenyalava aquest temps tapat que ha fet durant tot el dia. No sé, però he tingut un principi de matí no massa bo per dir-ho així. Ha estat en una casa en la que he treballat, que amb poca estona he comès dos desastres.
El primer ha estat molt d'hora. He trencat un pot d'aquests de crema per posar a la cara, que no deu pas ser barat diria, quan un cop que m'he aixecat del terra, he tocat amb el cap un prestatge no massa alt i he fet caure tot el que hi havia. Unes quantes ampolles de plàstic, i enmig el pot que he anomenat. Fent malabarismes intento caçar alguna cosa al vol però ha estat impossible. El que ha fet que hagi hagut de recollir tot aquell desastre. Crema per aquí i crema per allà. Trossos de vidres, i algun plàstic també trencat. Ja veia que avui no estava gaire fi.
El segon ha esdevingut una hora més tard més o menys, quan estant en una altra habitació, he agafat un allarguis que el necessitava per un tros més enllà, i de cop en tocar-el es mou un objecte que hi havia una mica recolzat. Fa un balanceig i se sent un clinc!!! Resulta que era un tros de mirall vell i brut que s'ha trencat. Vinga, tornar de nou a recollir tots els trossos i fer net altre cop.
Coincideix que m'han passat les dues coses en uns moments que estava sol. Ho he dit als amos el primer i al jefe al segon cop. Ja em sentia neguitós. No em solen passar aquestes coses, i avui no sé què havia de passar que m'ha tocat. Estava una mica empipat amb mi mateix per semblar "gafe" ja que no m'agrada viure aquestes situacions.
He anat a casa a dinar encara capficat, i en tornar a la feina de nou a la tarda, un cop la mestressa de la casa ha vist els retalls de mirall que han quedat i ha dit a veure què eren, li he dit que ho havia fet jo. I pensant a veure què em deia, només se li acut dir que sort que no estat ella que té por a la mala sort. Aquí m'ha marxat el mal rotllo i m'he quedat tranquil.
A mi la mala sort no em fa pas por i trencant miralls encarar menys. Com és que dic això tan tranquil·lament? Doncs el tema dels miralls és una part de la feina que faig cada dia i en remeno tot sovint. Això vol dir que de tan en tan també se'n trenca algun, i si fos pels anys que treballo aquí on estic, uns quatre, i haig de comptar la mala sort que em toca tenir, em sembla que me'n queda fins anar a la tomba.
Després el dia ha acabat bé, i al vespre explicava als amics el que m'havia passat i jo reia i tot ja. Tot entrenant i fent exercici, m'ha acabat d'ajudar del tot per veure les coses positives que se'n poden aprendre.
Em sap greu dir-ho però ho he de confessar: sóc una persona tímida i responsable amb el que faig. Normalment no m'equivoco gaire per ser primer observador abans de fer, però això també em fa costar més reconèixer algun error que faig. He d'aprendre a acceptar-ho i continuar, que és el que dic sempre als altres, però un mateix a vegades li costa. O sigui que intentaré ser més valent a partir d'ara i reconèixer encara que no m'agradi a acceptar els meus errors i conseqüències.
Una lliçó molt important per poder continuar lluitant contra la mala sort que arrossegaré sempre per culpa dels: miralls trencats!!!
Julivert
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
