| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lovecraft
|
|
| |
Putu mal de cap
 dimecres 29/setembre/2010 - 07:25  1527  11
No sé penso q tots els que estem aqui hem viscut mals de cap similars. M'explicaré tant bé com pugui fer-ho en el meu estat.
A tots els q estem aqui (potser menys els mes afortunats de la vida), em viscut un moment en el que hem plorat. Però no llagrimes de dolor físic, sino aquelles llagrimes que tenen vida pròpia, aquelles que comencen poc a poc, con una pluja de primavera, primer una, despres una altra, com el degoteig d'una aixeta mal tancada... De mica en mica començà accelerar el seu ritme, fins arribar a una tormenta d'estiu, on mes q caure llàgrimes, rajen els nostres ulls. En aquest estat podem passar varies hores, sense adonar-nos del que passa al nostre voltant, com si la resta del mont s'hagi aturat... On només estem nosaltres mateixos, i unes llàgrimes que no colem compendre perquè cauen. Al final, quan ja ens donem per vençuts, quan ja pensem q no podrem para, algú (preat sigui) comença a taponar els nostres ulls, i passa a ser una lenta pluja de tardor... i poc a poc es van aturant, deixar de caure les gotes salades pel nostre rostre.
No ens adonem q aquestes llàgrimes no són normals, com ja he dit abans, no són de dolor... són part del nostre esperit, de la nostra ànima d'allò que ens fa tant especials a alguns èssers humans. Són llàgrimes de sentiments reals i profuns. Quan veritable ment ens han ferit de mort, quan arriba un moment que penses q estas mort en vida, quan et trencan el cor.....
Jo me'n alegro d'haver viscut aquest degoteig de la vida, encara que torni a caure en ell, i vegi tot molt més negre... doncs sé que després d'aquesta total obscuritat tornarà a sortir el sol (en el meu cas la lluna, sempre m'ha agradat més la nit). Gràcies aquests moments sabem que tenim un cor, que estem vius i així disfrutarem molt més del que ens depari la vida.
A tots aquells i aquelles que hagin viscut això, no pensem amb dolor o melancolia en el passat, pensem alegrement que hem sobreviscut als pitjors dolors que podem patir i que som vius per continuar disfrutant del mon... I pels que encara ho hagin de viure, quan estiguin en la total foscor... penseu que molts altres hem sortit, que vosaltres també podreu, i ànims a viure la vida com el nostres cors ens diguin, que la ment és molt traicionera.
I a la fi que ens queda??? un putu mal de cap que t'hi cagues (cosa que no entenc, pq si ens han trencat l'ànima... pq ens fa mal el cap??? pq l'ànima estar en ell???), i un nou dia on tornem a omplir l'espai buit que ens ha quedat, unes ganes de viure com sempre hem somniat, de ser nosaltres mateixos de nou, complerts i amb sentiments. Per alguns serà trobar la seva parella un altre cop, per d'altres viure aquesta vida al màxim.
Nanit a tots i totes
Lovecraft
P.D.: Aaaaaaahhhh se m'oblidava, tb ens queda el puto discerniment del recó de l'ànima del sr Love. Que mira que es pesadet de collons.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mont71 |
DIR TE TB COM LA GORRI
Thursday, September 30th 2010, 2:56 AM
Que sé com és la sensació i els sentiments que t'embarguen quan t'entra aquesta plorera que no saps perque ha vingut despres de sentir te trist, melancólic o merament deprimit. No saps perque però està aqui, no tens res pel que estar trist però està aqui, es un cumul de coses que has anat tirant a l'esquena i que en aquell moment surten, és el got que ha arribat fins dalt d'aigua i que l'última gota fa que revosi i caigui, són com molt be dius les gotes, les llàgrimes del cor, que surten de molt endins que necesiten buidar per netejar el teu cor, el teu esperit, per així poder deixar entrar la un alé d'aire fresc per mirar endavant, per fer com diu la Velis disfrutar de lespetites coses que la vida et porta i qui sap alguna de grosa i maca, perque encara que no ho creguis la vida t'en porta de coses maques, molt maques! Fa gaire be 10 anys que he estat morta i també puc dir que he tornat a neixer i lasensació és bonica, és realment bonica, sentir te viva. Per això i no m'enrrotllo més et dic, no defalleixis, tira endavant, disfruta de les petites coses que et dona la vida i veuras com de mica en mica amb l'ajuda de les mans amigues que tens veuras que tot és comença a tornar d'un altre color i que la vida pot ser meravellosa.
Un petó molt gran i ànimss, jo tb esperu que aquet mal de cap que tens desapereixi per sempre més !!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
