| |
Entre el tu i el jo
 dimarts 26/octubre/2010 - 07:08  1614  0
Les coses passen i les persones vivim les nostres vides, tot absolutament tot el que fem té una conseqüència, directa o indirecta sobre nosaltres.
Ens estimem coses, persones, llocs, ambients… els fets que actuen sobre tot lo anterior, també ens afecta, ja que formen part de nosaltres, i acostumem a voler el millor per tot el que ens envolta.
L’amistat pot ser un problema quan l’altre no veu on està posat realment, on l’han col•locat o com els altres el fan estar en constant canvi, la persona creu estar quieta en un lloc, en un moment… viu enganyada per ella mateixa?
Els amics intenten fer-te obrir els ulls perquè a la vida siguis una mica més feliç, o perquè realment visquis el què vols, però quan s’han fartat de lluitar per tu, quan ja no saben com fer-te adonar de la realitat, ja que sembla que cadascú tingui d’un mateix fet la seva particular visió, molt diferent a la resta..., quan no poden treure’t la bena dels ulls perquè et sembla què no la portes…. Quan ja no els queda forces de seguir al teu costat, ja que això comporta un patiment extra per ells… és quan acostumen a caminar en direccions oposades a la teva, a contracor, però pel seu propi bé.
I quan les coses que estimem s’allunyen, és quan comencem a obrir els ulls a marxes forçades, allò que volíem, que teníem… diu adéu perquè ha estat esperant massa temps, en una estació que no el veia, ni el valorava com es mereixia...
Caminar en direccions oposades per no trobar-te l’altre, ignorar creient que algun dia el podrem oblidar…. i l’altre se sent sol en la distància, volen crear un vincle sense trobar el receptor, ja que aquest decideix estar absent.
Ara, s’han canviat els papers, l’estació ha perdut el tren , el crida per megafonia ja que no pot avançar físicament, però el tren sembla tenir tapat els altaveus, o simplement es resisteix a la conseqüència d’un fet, en realitat, ignora o impedeix una resposta, però no pot evitar, la veu dels seus sentiments, encara que a aquests els tapi la boca.
L’estació seguirà esperant, avera si un dia per casualitat, es tornen a trobar, seguirà cridant-lo fins que no li quedi ni veu, ni forces ... potser el dia que decideixi caminar en direcció contrària, la història torni a canviar els papers, esperem que no sigui així!
Salut!
|
Contactes
Registra´t
