Benvingut/da al meu bloc!

Vane80 ha escrit 3 articles i te 25 comentaris. L'últim article ha estat fet el 21/02/11

perfil de'n(na) Vane80 | àlbum de fotos de'n(na) Vane80

a mi hem sembla trist

Wednesday, December 29th 2010, 7:41 AM

jo crec que aquestes decissions tenen que ser sempre difícils i molt dures , però davant de tot és molt trist que arrivi a passar algò així . Penso que hi han moltes coses per tirar endavant i viure encara que tot no sigui perfecte com voldriem , es té que lluitar per canviar les coses i ens siguin més agradables . Per això jo ho veig com un pas enrera però entenc que en situacions de depressió són moments difícils , però crec que es te que pensar en la gent que s'estima i tirar endavant .

...volem ésser jutjats...?

Friday, October 29th 2010, 8:08 PM

...per prendres la vida per pròpia voluntat, cal ser molt valent o estar molt fart de tot i thothom...per prendres la vida s'ha de ser covard per renunciar a viure-la, es a dir patir...no obstant, la opinió de cadascú no es rellevant a menys que sigui per plantejar-se el fet...per q tendim a jutjar-nos d'aquesta forma?...a la fi farem el q creiem donat el cas...donat el cas, la opinió social que mereixes el meu suïcidi, m'importaria ben poc...
la pregunta q se m'acut en tot cas es: x q es suïcida la gent? Valentia o covardia es el d menys...

D'acord

Friday, October 29th 2010, 3:36 PM

Amb l'Elle, mql35 i tati77

Ah, i a la RDA el suïcidi no existia, era l'autoassassinat... i era un acte antisocial. Suposo que si et pescaven devies haver de passar llarg temps en alguna presó o camp de concentració.
Que, posats a fer, és el mateix pel que pots necessitar saltar per la finestra o menjar-te totes les pastilles de la farmaciola, això del camp de concentració.

el suïcidi està penat?

Thursday, October 28th 2010, 4:43 PM

això sí que no ho entendré mai...què li faran al suïcida? quines lleis més absurdes! si algú es vol treure la vida, no som qui per tractar-lo de criminal

Fa poc...

Thursday, October 28th 2010, 1:48 PM

..he llegit en un novel·la una frase que m'ha cridat l'atenció: "cadascú s'hauria de preguntar si està vivint la vida de tal manera que voldria tornar a viure-la".
A la vida hi ha moments bons i dolents. L'important és com surt la mitjana.

I s'ha d'estar molt desesperat per a optar per decidir no viure més, no voler veure que ens depararà el futur.
Valent o cobard? de fet la resposta no és important!

i no oblidem

Thursday, October 28th 2010, 7:54 AM

que el suïdi, està prohibit i penat....
D altra banda és una pregunta q sempre m´he fet, i penso q s´ha d ser covard (i feble) per pensar-ho, però valent per`executar-ho.

DUR, MOLT DUR!!!

Thursday, October 28th 2010, 5:14 AM

Estic totalment d´acord amb el mql35, la ment quan ja no pot mes , busca una sortida per alleujar la pressió.

De vegades sen surt i de vegades no....
Si s´ha passat per una depressió forta es pot compendre millor el gran patiment que hi ha darrera d´aquest acte final.

Es deïa

Thursday, October 28th 2010, 5:06 AM

"La balada del Narayama" la peli aquella, Ignatxo? Molt recomanable. Els valors de les persones no són universals.

no se..

Thursday, October 28th 2010, 3:39 AM

no crec que sigui ni cap covardia ni cap valentia, potser es el resultat natural d'un gran patiment interior al que no es veu sortida i que aixi s'acaba. Només el que hi passa ho sap i nosaltres no estem a la seva pell. Tampoc podem pensar en clau egoista dels que ens quedem

crec que

Thursday, October 28th 2010, 3:37 AM

ni valents ni covards, simplement desesperats.

La desesperació et torna cec, sord i incapaç de veure les conseqüències dels teus actes.
És trist, molt trist

suposo.............

Thursday, October 28th 2010, 12:33 AM

que per fer aixo, sa de tenir molta cobardia i un moment de valentia equivocat pesimista negre de por i de tristor ....................

Sí, però...

Wednesday, October 27th 2010, 8:35 PM

Sí però creguis o no, el poble japonès (covards, no ho són, valents a la seva manera i de tontos no tenen ni un pèl) consideren el suicidi un acte d´entrega als seus principis de lleialtat (es a dir pit i collons; les dones ji´gai i els homes seppuku o harakiri) i si no fan perfectament bé el ritual es deshonren mentre defalleixen... No fa ni mig segle encara ho practicaven.
En el món occidental ho trobem evidentment extrany però aquí una cosa no la veig gaire clara... Fins on arriba la nostra disciplina i lleialtat? També ens trobem en un món egoista, envoltats de vividors egoistes i els aires d´egoisme poden obstaculitzar les ganes de viure i empemta de moltes ments brillants... Quant aquestes ments brillants es gasten, passen a ser depressives... I d´aquí ja en depèn la força de cadascú de seguir vivint... N es questió de tirar endavant amb el suicidi, sinó frenarlo.
Però tot i així no es un acte de covardia. Ni un pecat a ulls de la moral religiosa que, desgraciadament, corre encara avui dia.
Salutacions,
Natxo

Crec...

Wednesday, October 27th 2010, 8:00 PM

...que la gent que es treu la vida és egoista per deixar a gent que estima però penso que és la seva decissió i si s'han de tenir ben posats per fer-ho!!
Sempre se'ls trobar a faltar, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada nit, cada any...
Jabe izan arte!

jo...

Wednesday, October 27th 2010, 5:45 PM

..crec que això no s'ha de mirar així, cada persona ha passat, o passa, algunes coses, més o menys fortes, i dependrá molt de la personalitat o voluntat q tinguin en aquell moment, i les coses q hagi viscut.
potser q només vegin aquesta sortida, i no per això, són covards, o valents, No saben q fer, o com sortir i allò és l'unica sortida q troven, sense parar a pensar si és la bona o no. La majoria d'aqueste spersones passen per una depressió i es poden arribar a tancar, sense q ningú sapiga res i no poder-los ajudar.
com sepre em costa explicar-me :S, pe`ro espero q se m'hagi entés.

petonets

Abril

Març