| |
CINEMA: DEIXA´M ENTRAR (2)
 dijous 28/octubre/2010 - 07:06  571  2
(Let Me In, Direcció: Matt Reeves, Estats Units, 2010) Estrena: 22-10-2010
Els nord-americans, amos indiscutibles del cinema comercial, van quedar impresionats quan el 2009 es va estrenar el film suec “Deixa’m Entrar”, film de terror intel.ligent i que tractava el tema del vampirisme sobre des d’un punt més humà que mitològic. Sense recórrer a excessives truculències i recursos tècnics, la pel.lícula del Thomas Alfredson impacta per la bellesa de la seva imatge amén d’una reflexiva exposició sobre la condició humana; en aquest cas un adolescent indefens, solitari, víctima de l’assetjament escolar.
En la seva relectura ianqui, el realitzador Matt Reeves (autor de la sobrevalorada “Monstruoso” i a punt de realizar una segona part d’aquesta) s’ha esforçat prou bé en respectar les pautes del seu germà gran de Suècia, encara que no evitat algún excés en els efectisme (els salts i les cabrioles de la nena vampir) tot i que resepcta un escenari hivernal que en aquest cas es desenvolupa a Nou Mèxic (paradoxa donada la sitaució calorosa de la zona però que no deixa de ser irònica per la ubicació, confinament i aïllament que viuen els habitants d’aquest bastió del Partit Republicà.
Deixant de banda si l’escenari es situa o no en una Amèrica més o menys profunda, el llargmetratge de Matt Reeves modifica alguns canvis en el si dels personatges que hi intervenen; el film comença amb un “flash-back”, on intervé un detectiu (interpretat per l’actor canadenc Elias Koteas) disposat a trobar pistes que han dut a un home a suicidar-se (interpretat pel veterà Richard Jenkins, nominat a l’Ôscar un parell d’anys enrera amb la comèdia dramática “The Visitor”). I és aquí on unes setmanes abans Owen, el nen protagonista, coneixerà a una amiga especial, Abby… Una noia que durant molt de temps sempre ha tingut els mateixos dotze anys i que s’alimenta de la sang de les víctimes que li porta el seu pare, extreta en garrafes de plàstic. Owen, a punt d’entrar en l’adolescència i que viu amb la seva mare, una fanática religiosa (el film està ambientat als inicis de Reagan a la Casa Blanca, i a la versió sueca la dona era alcohòlica), és víctima dels abusos dels seus companys. Amb Abby trobarà el seu refugi nocturn i, qui sap, el principi d’una historia d’amor.
Pels qui els faci por la procedencia nórdica d’aquesta manufactura qualitativament més alta que la saga “Crepuscle”, la versió nord-americana de “Deixa’m Entrar” és una bona opció per tancar-se un tarda al cinema i gaudir d’una bona mostra de cinema fantàstic exportat però ben elaborat.
|
Contactes
Registra´t
