| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de MMaria
|
|
| |
Generació NI-NI a Catalunya
 divendres 12/novembre/2010 - 01:39  1699  6
M'ha arribat aquest mail..
joanguellserra.blogspot.com
novembre, 2010
CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA
Molt Honorable President Montilla,
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Joan Güell
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
MMaria |
umm.
Saturday, November 13th 2010, 6:05 AM
En la societat d'avui en dia hi ha pares que passen de tot i altres que realment porten un control increïble i realment es preocupen, però també hi ha qui es preocupen i tot així els fills passen olímpicament d'ells i necessiten realment que algú els ajudi per saber quin camí agafar amb el seu fill o com fer-ho.
I el tema de que ho tenen tot es veritat, no els hi costa gens aconseguir-ho, no sabem que es esforçar-se, saben que es sortir de festa, només volen roba de marca..
He de dir que jo vaig ser molt feliç a la meva adolescència: sense roba de marca, treballant les tardes que tenia festa, sortint amb les amigues... però a casa els meus pares hi ha una oració que es diu molt: Qui es bo per sortir de festa es bo per treballar.. així que vinga.. a treballar!! jajaja.. amb el temps ja va sortir allò.. qui es bo per treballar es bo per sortir de festa!! però es ben certa aquella oració que diu: Qui algo vol, algo li costa.
Amb la joventut d'avui en dia sembla que aquestes oracions ja no es portin! (encara que sempre hi ha de tot)
Per això crec que teniu raó les dues i Tati seria genial que fessis un blog explicant els diferents tipus que n'hi ha.
Manelggggggggggg.. d'exterminar res de res.. que a la societat hi ha d'haver de tot, la diferencia es que ara se'ls hi ha anat de la mà els nini.. i encara els beneficien.. però ja anirem on anirà a parar tot això, després de les eleccions!!
aix.. politicaaaaaaa.. ecsssssssssss. jajajaa..
|
|
tati77 |
Laureta
Saturday, November 13th 2010, 3:38 AM
ës trist pensar en educar als futurs pares? si, totalment d'acord.
Però des de la meva experiència com a professora d'institut et puc dir que, quan trobes un alumne que passa de tot i fins i tot té problemes de conducta, normalment al darrera hi ha una familia que no està fent la seva feina.
Nanos que ho suspenen tot però els hi compren la moto, roba de marca, el que vulguin perquè... "si és el seu aniversari o unes festes destacades com els anem a deixar sense regals". Nanos que estan completament abandonats en el sentit que els pares no hi estan pendents ni s'interessen pel que fan. De fet podria fer un bloc llarguíssim amb varies parts sobre el tema.
De fet a aquests nanos, que no dic que siguin mal nanos sinó que passen de tot, se'ls hi donen tot de recurssos per tirar endavant. Que si els PQPI (plans de qualificació professional per a treure's la ESO), es creen projectes específics dins dels centres per que vagin tastant el món laboral, evidentment també hi ha les escoles d'adults, etc.
Alguns els aprofiten (els que comencen a veure què els hi passarà quan sortin de l'institut sense tenir estudis), altres pensen "mira, no faig ni brot i a sobre em deixen anar a fer pràctiques a fora i passar l'estona...".
Amb la proposta aquesta passarà el mateix, uns quants ho aprofitaran i la resta pensarà.. "guay, anem a veure què en podem treure..."
|
|
Laureta |
És força trist...
Friday, November 12th 2010, 5:17 PM
parlar "d'educar els pares". Sovint es veuen com la causa d'aquest fenomen els pares, la societat... però per què no se'ls responsabilitza a ells mateixos, com a individus no com a generació, de la seva situació?
Manelg, ningú parla d'exterminar ningú, crec que has pecat d'un puntet de demagògia barata. La por a tenir un nini a casa és motiu com per acceptar que es solucioni aquesta situació donant diners a mansalva? De debò creiem que és solució? Repeteixo el que he dit en anteriors comentaris: estic completament i absolutament a favor de donar els diners que calgui per que tothom pugui accedir als estudis que vulgui i a la feina que vulgui, però aquests nois/es no hauran ni de buscar feina! Els donaran una llista a triar! Què estem solucionant? Ni tan sols hauran de buscar-se la vida! Què serà d'aquesta gent que no haurà après a esforçar-se, a anar a entrevistes de feina i que no els truquin, a decebre's, a haver d'aixecar-se després de caure... Seran un gran grup de gent, d'aquí no tants anys adulta, que no sabrà enfrontar-se a les situacions difícils de la vida per que no haurà après a fer-ho.
Entenc que s'han de buscar solucions, és clar que sí, però no crec que la proposada sigui l'adequada.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
