| |
Retrospecció: 1. Labavos
 dissabte 13/novembre/2010 - 02:25  970  0
Noto una coïssor engorrosa al centre de la nuca. Me la rasco, amb peresa, disfrutant cada mil•lisegon en que aquesta acció dura. Em miro les ungles, no són una mica llargues ja? M’aixeco del llit deixant-me caure a terra i enfilo el corredor que em separa del labavo, on hi tinc les tisores. M’assec sobre la tapa del vàter i vaig retallant-les una a una, metódicament, tot vaig veient com els trossos surten expedits més enllà. Per un moment penso que passaria si, en un atac de fúria autolesiva, decidís escapçar-me la falange del dit petit de la mà dreta. Un calfred recorre la meva espinada i faig una ganyota d’imaginat dolor.
Ja tinc les ungles a punt: realment m’han quedat estèticament acceptables. Les contemplo en tota la seva esplendor i em sento satisfet, una vegada més, de la feina ben feta. Em rasco el pèl púbic amb les “noves ungles” i sento aquell sorollet tan agradable. Em miro al mirall i comprovo que tinc les meves perpètues ulleres en el seu lloc. Per finalitzar la meva sessió de labavo matutina faig una pixarrada jugant a fer força amb la meva bufeta, com si volgués travesear la ceràmica amb que el senyor Roca fabricà el tro de meditar.
Surto del labavo i enfilo, altre cop, el camí de la meva cambra. Abans de travessar el llindar de la porta sento una respiració a dins i llavors ho recordo tot. Recordo la sensació del ballentines baixant-me gola avall, el viatge en metro, el que vaig sopar el dia anterior, el perquè tot està tan desendreçat i la raó de la silueta sobre el meu jaç.
Text publicat el 14/12/08, al meu antic fotolog.
|
Contactes
Registra´t
