| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Gorriak
|
|
| |
Ruta literària Miquel Martí i Pol!
 dissabte 13/novembre/2010 - 10:10  1499  6
Dissabte 13 de Novembre de 2010, un parell de dies més tard de l’aniversari de la mort de’n Miquel Martí i Pol ( 19 de Març 1929 - 11 de Novembre 2003), un grup d’alumnes de la Universitat de Vic ens endinsàvem en el món literari de’n Martí i Pol.
Des del meu punt de vista ha estat una experiència molt favorable i molt enriquidora, mai hagués pensat que una ruta literària fos una activitat que em sorprengués tant.
La ruta literària ha començat en la biblioteca pública del poble (Roda de Ter), on hi ha el seu llegat i hem tingut el plaer de conèixer el germà de’n Miquel Martí i Pol i ens ha llegit alguns fragments. Seguidament hem anat a seguir la ruta literària passant pels punts claus o pels llocs més significats de l’autor. (La casa on va néixer, la fàbrica, la casa on va viure de gran, l’escola i el cementiri).
En cada racó on fèiem les parades en una zona concreta del poble (Roda de Ter) i ens ficàvem a llegir un poema (o un fragment) de les seves obres la meva ment s’allunyava de la realitat present i m’introduïa en l’època passada, sobretot en dos punts claus a la fàbrica i a l’escola.
Han estat dos punts llocs que m’han agradat especialment la fabrica, me imaginat els treballadors fixant abans d’entrar a treballar, els obrers amb els seu “uniforme” i el soroll que tant esmenta Martí i Pol en les seves obres (sirena), ha estat una experiència increïble, com amb la lectura de les paraules escrites per l’autor te’n vas a una altra època.
En segon lloc, a l’escola, me imaginat l’aula, inclús, les imatges eren amb blanc i negra com si es tractes d’una pel•lícula de l’època (a la fàbrica m’ha succeït el mateix).
Martí i Pol, ens reflectia la repressió que existia en l’escola i en aquella època, el fet que hi hagués la bandera de l’Estat Espanyol i el retrat de’n Franco que també hi era a la fàbrica.
Per concloure, vull dir que ha estat una gran experiència que mai hagués imaginat que gaudiria tant d’una activitat com la d’avui i evidentment, espero tornar-la a fer. A més, de ser un exercici acadèmic, per mi ha estat un acte emotiu, ple de sentiments i reviure la història, la història d’una persona que impregna amb les paraules tot allò que ell sentia i vivia.
Gràcies per endinsar-me en un món màgic que encara no havia conegut.
Aquí us deixo un poema que m'agradat molt! Disfruteu-lo
Un dia seré mort
I encara serà tarda
En la pau dels camins
En els sembrats verdíssims,
En els ocells i en l’aire
Quietament amic,
I en el pas d’aquells homes
Que desconec i estimo.
Un dia seré mort
I encara serà tarda
En els ulls de la dona
Que s’apropa i em besa,
En la música antiga
De qualsevol tonada,
O encara, en un objecte,
El més íntim i clar,
O potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
Fa la tarda tan dolça
I tan intensa alhora,
I a quin prat o quin núvol
Ha d’adscriure el meu goig,
Perquè em sé perdurable
En les coses que em volten,
I sé que algú, en el temps,
Servarà el meu record.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ignatxo |
JO TINC UNA RUTA PENDENT, TOT I QUE MÉS
Sunday, November 14th 2010, 12:45 PM
La Ruta 66. La que va iniciar Jack Kerouac, Neil Cassady, Allen Ginsberg i altres escriptors de laGeneració Beat. Punt de partida: Chicago, Punt d´arribada: Los Ángeles.
Kerouac va reconeixer que quan va escriure el seu llibre "A la Carretera" no va fer mai aquesta ruta però que quan va iniiciar la novel.la no es treia mai de sobre el mapa de carreteres dels Estats Units. Però degut a allò i a l´èxit de la publicació de la seva novel.la (la va escriure en un rotllo continu de gairebé un quilòmetre, com un enorme paper higiènic i el manuscrit original està en un museu tancat en una enorme vitrina) Kerouac no era conscient de la maquinària del fenòmen o moda que havia creat; ignorava que milers de joves; hippies, motards agafarien aquelles carreteres de segona i tercera categoria deixades de la mà de Déu per endinsar-se en la seva aventura que va reflectir per convertirse en cantants, poetes i rodamons a fe de viure l´experiència del dia a dia. Neixien els hippies. I alguns d´aquests joves es deien Bob Dylan, Leonard Cohen, Jim Morrison, Elliott Murphy... ara grans poetes.
Un petonarru... No deixis d´evocar
Natxo
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
