| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de peli
|
|
| |
Estimem??
 dijous 2/desembre/2010 - 03:52  974  6
Quant s’estima realment algú?
Realment no podem arribar a imaginar el que estimem a les persones fins que malauradament les perdem, ja sigui un pare, ja sigui una mare, o be sigui la teua parella. Realment es trist de dir, però quan estan al teu costat, les estimes? Clar que si, però no es valora. Te sembla que estaran al teu costat per sempre, i com ja molts de vosaltres sabeu, no es aixì. Quant penses les vegades que et discuteixes amb elles, sense motiu i vols tenir la raó, quant per qualsevol cosa “no es pot dir de cap altra manera” ti enfrontes i acabes enfadant-hi per que no te comparteixen el que tu penses.
Però quant aquestes persones, deixen d’estar en la teua vida, llavors es quant trobes el buit, es llavors quant les trobes en falta, es llavors quant voldries que estesin allí. Per llavors poder preguntar, i compartir els teus èxits i com no també les teues errades.
I quant es tracta, d’una persona que sempre as estimat, des del moment que la vas conèixer ja vas veure que era especial, que cada cop que s’apropava el cor s’accelerava, i les paraules que sortien no eren realment les que li volies dir, fins que el dia menys pensat, descobreixes que ella sent el mateix per tu, ja la vida canvia, estàs amb una persona per compartir molts anys de la vida, moltissimes coses bones i alguna de dolenta.
I ara us pregunto: Mereix la pena sacrificar una relació?
Jo crec que no, i mes sen una persona al la que estimes i com mes passen els dies menys pots viure sense tenir-la al costat. La soledat es una malaltia que quant as conviscut amb una persona que ta estimat i tu a las estimat,
No cometeu les mateixes equivocacions que vaig cometre.
Parleu i no us canseu de parlar amb la persona que estimeu, i quant us poseu a discutir, mireu-vos als ulls reflexioneu i llavors abraceu-vos. Es la millor medicina per qualsevol malaltia!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Gorriak |
Crec que...
Friday, December 3rd 2010, 3:07 PM
... des dels 21 anys valoro tot el que m'envolta i totes les persones que tinc al meu costat, per causes tb vaig perdre algu i a partir d'aquell moment vaig canviar, evidentment que no ho vaig fer de la nit al dia però si que amb el temps e aprés a estimar allò que m'envolta i valorar les coses que tinc.
La depedència? mmmm... no m'agrada dependre de ningú només de mi, m'agrada estar sola i tenir temps només per mi, no vol dir se egoista sinó que les coses que vull fer o aconseguir, només un mateix les pot fer, sóc jo qui decideix el meu camí!
També aprés a comunicar-me i dir el que sento i penso, no m'agrada guardar-me les coses, així que des d'aquí, sigui bo o dolent, dieu les coses, extrapoleu els sentiments, pensaments.. etc.
Evidentment, l'experiència m'ha dut a pensar així.
Salut
|
|
peli |
Qui pert?
Friday, December 3rd 2010, 3:21 AM
Qui pert mes dels dos? Crec jo que no i a cap vencedor, sencillament, dels dos, el mes apasionat, el que sentia mes, el que te el cor mes tendre es el que u pase mes malament. Perdre no es pert a dingu a no ser, i perdoneu l'expresio "vagi al clot" a una parella sempre se li pot donar una segona oportunitat. Jo conec parelles que se nan donat varies, pero tambe la veritat, con que un dels dos no a canviat, les coses encara son pitxors.
Ara vaig per tu Cebeta, es broma. Totom sap en una parella que a fet malament, pero malauradament es cuan tens el suficient temps , per pensar i valorar les coses, cuan veus les errades que vas cometre, i es llavors cuan penses "ella mu deia" pero la majoria de vegades, per desgracia la majoria de gent no sap o no vol reconeixer els errors.
Si es un dòl, pero que pot arrivar a matar.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
