| |
Tardor de 1959
 diumenge 5/desembre/2010 - 06:00  1544  0
Tardor de 1959
Joan es un home amb dos nens, acabat d'enviudar i arruïnat per el car tractament que rebia la dona abans de morir.
Al poble els jornals cada vegada escassegen mes i a dintre d'una menuda casa, baix l'escassa llum d'una bombeta un pare intenta explicar als nens perquè tan sols hi ha una rosca de pa amb oli i sal per sopar.
S'ha passat la nit despert, les paraules dels seus dos fills es repetixen amb força al seu cap i no para de pegar-li voltes a l'idea de marxar a l'estranger, doncs les histories que venen d'allà son mol esperançadores. El sol comença a sortir i cada cop te mes clar que aniria fins l'infern per tal de fugir d'aquesta misèria. Les veus apenes es senten i a vora del foc els vells avis assenten amb el cap mentres escolten que no serà per mol de temps, que allí tot anirà be i que tan prompte arribe s'encarregara de fer-ho saber.
Ja fa una bona estona que ha sortit de l'estació de València i encara guarda als seus ulls la imatge de la família acomiadant-se, la seva mirada perduda es fixa en la finestra mentres els paisatges es van transformant. Al vago famílies senceres provinents del sud d'Espanya s'entremesclen mentres canten i fan mes ame el viatge. Al costat la veu d'un murcià el trau d'aquest estat, porta uns pantalons de drap amb una faixa i una samarreta de botons, les seves selles son prominents i du una barba serrana de dos dies. Després d'unes hores els dos viatgers ja han fet amistat. El murcià li ha estat contant que ell va al sud de França a la verema però que a Paris busquen treballadors per al manteniment d'un aeroport.
Per fi Joan que apenes havia sortit del poble s'encontra al mig de tota una gran ciutat com es Paris. Allí tot es mol gran i no aconseguix traure's de damunt la sensació de vulnerabilitat. El primer que li sorprèn es la quantitat de vehicles que per allí circulen, doncs amb els seus 30 anys sols recorda haver vist un cop el cotxe de l'hipotecari, també li crida l'atenció el color obscur d'alguns edificis.
Aquesta es l'historia del meu avi, no continue perquè em falten dades però he cregut convenient fer un poc de memòria...
|
Contactes
Registra´t
