Benvingut/da al meu bloc!

Taluries ha escrit 1 articles i te 9 comentaris. L'últim article ha estat fet el 08/01/11

perfil de'n(na) Taluries | àlbum de fotos de'n(na) Taluries

encara..

Monday, January 10th 2011, 5:26 PM

que el que escombris sigui el carrer..millor sempre escombrar cap a casa

gràcies a tots,

Sunday, January 9th 2011, 5:13 AM

per llegir-ho i per comentar-ho...

jo també.....

Saturday, January 8th 2011, 5:01 PM

he trovat el camí de tornar a casa després d'haber estat 18 anys a alemanya, i quan vaig decidir tornar, vaig dir que volia tornar al poblet de sempre o rès, i aqui estic....
Una abraçada Taluries
assumpta

Sí que ets fas gran,

Saturday, January 8th 2011, 2:30 PM

que és que ens donen les coses petites, les importants-

Taluries

Saturday, January 8th 2011, 1:31 PM

També m'he vist, no fa pas tant, fent aquests passos. No tinc clar si escollim això perquè ens agradi particularment o perquè ens recorda la infantesa. Però és una constant en la vida d'un bon grapat de gent.

Creia, al pensar-hi, que només es tractava del retorn cap al començament. Com si després d'haver anat a la ventura, s'hagués de tornar a la serenor de la vida rural.

És clar que no es deu tractar del teu cas. A la teva edat encara hi ha molts projectes per tirar endavant o per començar.

Penso que saber trobar o retrobar tot això de que parles és una sort.

Salut.

no és el lloc sinó l'esència !!!

Saturday, January 8th 2011, 12:10 PM

Penso que no tant el lloc on hem viscut i crescut, sino el com ho hem viscut.
Perque el problema d'avui és que tothom estem esfeinats i sino ... malament, capficats per problemes econòmics.
Si pensem en com viviem quan erem petits, ens adonem que no anàvem amb tantes presses com ara, els pares tenien temps per nosaltres i nosaltres teníem temps per sortir al carrer a jugar.
Ara, tot son activitats, tant per nosaltres com pels nostres fills, sense pensar que a vegades cal quedar-nos en silenci en nosaltres mateixos i apredre a escoltar el que el nostre cor ens diu que fem o no el que es suposa que hem de fer.

jo sóc una neo-rural

Saturday, January 8th 2011, 11:33 AM

però entenc totalment el que dius. Malgrat no tenir masses bons records de la meva pròpia infantesa, haver optat per la vida en un poble és una de les millors decisions de la meva vida. Poder preveure que les meves netes podran créixer envoltades d'aquestes condicions ambientals (malgrat els punyeteros purins!!!) em fa sentir satisfeta.

Gaudir dels sentits amb tot el temps del món, és un luxe que, pel que veig, compartim.

Bon futur, Taluries

ei, no t'ofeguis

Saturday, January 8th 2011, 11:23 AM

el 90% dels records de la primera infància s'esborren. O potser més i tot.

Au, a passar-t'ho bé!

També crec el mateix!

Saturday, January 8th 2011, 11:10 AM

No sóc tan gran com tu, però ja fa temps que m'he adonat de que és molt millor la vida tranquil·la i de poble que no pas la ciutat, no hi tinc res en contra dels que volen viure-hi.
I no t'amoïnis de la impressió pels fills. Tu els has d'ensenyar el que t'agrada i ells han de veure si també ho volen així o quan sigui l'hora voldran tornar potser a la ciutat. En el fons, i sé que això no pot agradar a tothom, se'ls pot ensenyar el camí, però s'ha de respectar la decisió final. Jo ho veig així.
Tot i això, et felicito per haver retrobat un lloc en el que et sentis molt bé, i no puc dir res més de que en gaudeixis!!!

Abril

Març