| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
Ser feliç...
 dimecres 12/gener/2011 - 11:12  1503  6
Haver d'anar al tanatori per acompanyar a un bon amic a qui se li ha mort la mare, no és precisament la manera com m'agrada començar l'any, però tot i que és una situació trista i desagradable, sempre podia haver estat pitjor i haver-me tocat de més a prop.
Això em fa pensar que no valorem prou el que tenim i que sovint mostrem inconformisme amb tot allò que ens toca viure: la rossa vol ser morena; el gras vol estar prim; l'alta vol ser més baixeta; el casat enyora la llibertat del solter, i el solter enveja la companyia que té el casat; aquell qui té algú que l'estima vol que l'estimin més; qui té treball vol guanyar més diners, ...i així anem sumant insatisfaccions que a la llarga ens fan malbé el caràcter i ens espatllen com a persones.
És força comú quan es fa el traspàs d'any, apuntar en un paperet tres desitjos que, crec recordar, després de seguir tot un ritual, es crema. Al capdamunt d'aquesta llista de desitjos, segurament hi trobaríem: salut, amor i diners; o bé salut, amor i feina.
I és que... ¿què demanaríem si el geni de la làmpada se'ns presentés amb l'oportunitat de concedir-nos tres desitjos? Més enllà de què ens toqui la primitiva o alguna altra cosa material, segurament acabaríem essent pràctics i triaríem allò que ens assegurés una vida més confortable.
Ara bé, si el geni només ens concedís un desig, quin d'ells demanaríeu?
Jo ja fa temps que m'ho qüestiono i crec que no en demanaria cap dels que he anomenat abans. Jo demanaria ser feliç. No una felicitat transitòria d’aquelles que sabem efímeres, sinó la felicitat de saber reconèixer en totes les coses la millor part i el millor partit, aquella que ens fa sentir bé fem el que fem i que s’instal·la dins la nostra manera de ser.
Demanant ser feliç, penso, em cobreixo les espatlles, i així si per alguna raó més endavant no tinc salut, ni amor, ni feina (o diners), però sóc feliç... Vull pensar que tampoc ho passaré tan malament.
Però mentrestant millor no asseure's a esperar que aparegui el geni de la làmpada, o que algun indici ens faci saber que els desitjos de cap d'any han donat resultat... El que cal fer és tot el possible per sentir-se a prop de la felicitat, la qual segurament cadascú la trobarà en un lloc diferent i fent coses diferents. Segurament amb una mica de predisposició podrem descobrir moltes coses que ens poden fer feliços.
Potser no tothom s'ho planteja com un objectiu, potser hi ha gent que ho troba un valor afegit que embelleix alguns moments de la vida, de fet potser no és una cosa tan important i potser n'estic fent un gra massa... no sé el què vol la gent, de debò que no ho sé.
En el meu cas però, sí que ho sé. Ho sé i tinc clar el què vull, i aquesta voluntat en el meu cas passa per davant d'altres desitjos, ... jo vull ser feliç.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
marma |
Felicitat de moltes menes...
Wednesday, January 12th 2011, 4:59 PM
Hola Titània, això del ritual que es fa la nit de cap d'any jo el vaig fer per primera vegada l'any passat,...aquest any ho vaig repetir. Parlant amb els que voltàvem la taula aquella nit, vàrem decidir posar-hi proposits enlloc de desigs, perquè d'aquesta manera ens semblava que nosaltres hi "haviem de posar cullerada", haviem d'implicar-nos amb la nostra vida,...no sé,...a veure com ens va...ens tocarà "currar-nos" la felicitat!, al cap i a la fi és el que vol tothom, no?
Tot i així crec que la felicitat pot conviure bé amb altres sentiments. Jo mateixa, passo una temporada que em sento trista, però d'altra banda crec que sóc més feliç que en altres èpoque que em sentia més eufòrica i socialble. Em sento coherent amb mi mateixa i això em satisfà.
Que es cumpleixi el teu desig, el meu de l'any passat es va cumplir!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
