| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Quan l'estadística es converteix en una fòbia
 dilluns 17/gener/2011 - 09:07  1680  8
Fa anys vaig començar la llicenciatura de Psicologia a Blanquerna. Era molt jove i sobretot, massa immadur per estudiar. Anava fent i traient assignatures però la que se'm va donar millor fou el bar de la facultat (amb pocs èxits femenins) i escassos resultats acadèmics. Al cap de poc temps vaig deixar penjada la carrera doncs la cartera dels meus pares van dir prou a la meva desídia immadura.
Recordo un professor de primer que ens donava Processos Psicològics Bàsics I (una de les maries i un dels "cabrons" dins l'imaginari estudiantil que els repetidors ja s'encarregaven d'alimentar. El professor era molt prim, ulleres marrons de pasta, de pell blanca de terra endins i amb un estil academicista clàssic de la vella escola i de clar perfil conductista skinnerià.
Entrada a classe i només començava a parlar quan tothom estaca callat. Com un rellotge. Ho recordo doncs era una mica inquietant aquells silencis llargs abans no començava la classe magistral. Recordo en especial la primera classe com es va presentar. Doctor en Pscicologia per la Universitat de (?) i que la seva tesis va consistir en la "Ansiedad de los estudiantes antes de realizar un examen". Amb poques sessions vaig entendre perquè va decidir fer aquella tesi. I en especial en els seus exàmens. Tipus tests amb 5 opcions de resposta i cada error es restava un 1/3 de la puntuació de cada qüestió. Era una autèntica bogeria. La matèria era molt interessant però allà vaig descobrir què era la por davant un examen. Abans d'això jo era molt més despreocupat. Massa. Em va costar Déu i ajuda com dirien els Manel treure'm de sobre a aquest professor del damunt. Malauradament, també era professor d'Història de Pscilogia (una altra maria i amb molta més matèria que l'anterior). I jo havia agafat fòbia al professor doncs l'altra assignatura la vaig repetir tres cops. Història de Psicologia la vaig agafar seriosament des del principi, sense sorpreses, em vaig empollar les 600 pàgines dels dos llibres de la matèria semestral. De 150 alumnes (molts repetidors) vam aprovar 20. Cap notable. Jo un 5 pelat. És l'examen que més orgullós estic d'haver aprovat. Vaig estudiar molt, moltíssim, però patint com un camell. Això és estudiar, llàstima que al cap de poc per diverses circumstàncies que no vaig saber afrontar amb prou maduresa em van fer deixar de banda una carrera molt bonica.
Ara us he explicat la fòbia que tenia amb el Doctor amb la tesis de "ansieta dels estudiants abans de fer un examen". Però també tenia una assignatura on tenia una por existencial, irracional diria jo. Estadística. Començava a entendre-la però em venia pànic i la deixava córrer. I vaig anar fent altres assignatures. Però estadística no me la treia, i cada vegada la trobava més i més inabastable. Creia que era incapaç realment, com si el llenguatge matemàtic que ja a l'escola em costava Déu i ajuda entendre em fes arrossegar aquella por adquirida en la infància cap a tot problema amb números.
Han passat els anys i vaig decidir agafar l'expedient de Blanquerna i traslladar-lo a la UOC. És cara també, no tant, però deu ni dó. Té una pega important per mi, has d'aprovar a la primera doncs no tens setembre de recuperació. En part està bé perquè ets més conscient de la teva responsabilitat però per altra banda molta gent que estudia en aquesta universitat ho combina amb altres tasques (treball, cura de la casa, fills, etc). I ves per on, em torno a topar amb Estadística. A la UOC és més complerta aquesta assignatura. Té Estadística I i II. Dos semestres enlloc d'un. Més matèria. La I la vaig aprovar. La II tinc l'examen aquest dimecres. És una prova de validació, un examen on et fan 4-5 preguntes curtes on has de constatar que tens els coneixements adquirits i que tu ets l'autor que has enviat les 3 PACS (proves d'avaluació continuada) que has d'anar entregant si fas aquesta modalitat avaluant.
De les pacs m'ha quedat una A. Realment m'ha costat moltes hores resoldre cada un dels problemes que s'han plantejat. Em faig creus que fos capaç i ara tinc el repte de superar la prova de validació el dimecres o tot això no haurà servit de gaire bé res. Pot passar, doncs un examen és un examen, i mai se sap. Esperem que no, porto moltes frustracions amb aquesta assignatura que representa també la metàfora d'altres frustracions.
Estic cagat de por, us ho asseguro. Si aprovo em donarà molta moral i sobretot, motivació vital. No tinc feina, els amics estan lluny, casats i amb fills i em sento gran i sol sovint, però molts em diuen que amb 33 anys tinc temps per fer moltes i moltes coses. Tenen raó i per aquest motiu intentaré anar a dormir (amb un nesquik potser ajudarà) i anar el dimecres al matí ben tranquil que amb 33 anys encara em puc equivocar unes quantes vegades. Però esperem que sigui significativament poc provable que aquest 19 de gener m'equivoqui, ho demano si us plau a tots els Déus del Món terrenal, universal i celestial.
Bona nit i gràcies per llegir cabòries personals.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
