| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
EL DOLOR MÉS GRAN
 dimecres 19/gener/2011 - 04:38  1937  5
La pròpia sang.
Es trenca el cordó umbilical arrossegant amb ell part d’una ànima castigada perpètuament.
T’allibero a contracor possan-te en mans del monstre que va esdevenir...perquè així ho has volgut,perquè has dut les coses fins al límit sabent-ne les conseqüències...
T’allibero sense garanties,però amb necessitat de fer-te obrir els teus encara tendres i enterbolits ulls egoïstes per l’inmaduresa i la no acceptació d’una realitat crua...massa dura quan s’ha viscut rodejat de núvols blancs i estables.
Has nascut de la barreja de la porcel.lana més delicada i fràgil amb la pedra més dura de partir.I has decidit esguinçar la capa de porcel.lana.
I com sempre...ara toca sacrificar sentiments,el benestar i equilibri emocional pensant que serà per bé de tots plegats,tu el primer.
I la meva petita familia així es va esguinçant per una banda...i enfortint-se per l’altra.
Tanta protecció evitant el foc,intentant apagar-ne les flames,fugint d’elles,buscant aire nou per respirar...
Aquesta nit segurament no tornaré a dormir bé.
Perquè aquesta nit et pensaré.
Perquè aquesta nit patiré per tu.
Perquè aquesta nit l’altra banda del sofà serà buida.
Perquè aquesta nit no et possaré el despertador...doncs ja no despertaràs al meu costat.
Però aquesta nit,com totes les de la resta de la meva vida,et seguiré pensant,vetllant i estimant com vaig necessitar fer-ho des del primer dia que et vaig dur al ventre.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
