| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mpoppins
|
|
| |
sobre les Itaques
 dijous 20/gener/2011 - 04:58  1783  3
Amb el temps anava descobrint que hi ha molts de ports, tants com moments pensats. Uns on poder descansar una o més jornades per seguir navegant després; altres per amarar-se deixant anar el temps sentit de les jornades que havien quedat al darrera; i d’altres que havien de ser navegats però sense abaixar el velam, passant pel davant i així que enfilessi la sortida, mirar un cop enrera per tenir consciència de la seva realitat i recordar-los per saber poder identificar-los i evitar-los si se’n trobés de similars en un possible futur. Amb tot, va saber trobar bons ports on esmunyir-se i amanyagar-se, ports on poder alliberar els pensaments i sentiments, on sabia que podia baixar del vaixell i tocar amb peus ferms la terra que se li oferia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
curriculum vital?
Friday, January 21st 2011, 3:08 AM
Això és com una espècie de curriculum vital. Itaca també és això.
M'agradaria pensar que ara estàs en un dels ports on pots tocar amb peus ferms la terra que s'ha t'ofereix, i sinó sempre pots anar més lluny, i com els guerrers, “l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences”.
Realment, ara que hi he entrat més profundament, el poema és extraordinari.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
