| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble
 dimecres 26/gener/2011 - 11:14  1319  3
Benvolguts xat.cataires,
Fa un parell de mesos vaig rebre la visita de donya Emília Planas i Margarit. És una senyora d'uns cinquanta anys, vídua i amb una tibantor mesurada. Sempre llueix un vestit negre de seda molt elegant i té el caient d'haver pertangut a una família distingida tot i haver vist dismuir el patrimoni. Físicament és més aviat baixa, prima i morena i els seus cabells i els seus ulls emmarquen un rostre agraciat.
Sempre donya Emília acull l'interlocutor amb un somriure agraciat És una dona culta, lliure i civilitzada i ha visitat les principals ciutats europees. Com de consuetud la seva companyia i la seva conversa van ser magnífiques.
Vam celebrar els èxits professionals del seu fill Joaquim. -I tan crèdul que era de petit! Fixi's, Ramon, no va saber posar en relació la màgia dels reis d'orient i la intervenció parental fins que va tenir quasi 13 anys! Era tan babau, i guaiti, sr. Ramon, guaiti el que ha aconseguit!-, va apuntar donya Emília.
-Em temo, senyora, que tots podem enlluernar-nos per la màgia i les il·lusions. Recordeu aquell homenot Narcís Gibernau? Un gran matemàtic que sempre es va guiar per la lògica. La seva facècia per col·leccionar cartes i dietaris l'hi va portar grans plors per la seva credulitat.
Llavors vam parlar i vam riure sobre uns esdeveniments terribles. Els nostres avis van formar part de l'animada tertúlia de mestre Gibernau. Aquest senyor va ser mestre d'escola, arxiver, col·leccionista, expert en botànica i home de vida que sempre tenia gana. Un home savi, generós i respectat.
En una de les tertúlies dom Gibernau va presentar amb una ostentosa satisfacció unes cartes de mossèn Cinto Verdaguer a Enric Prat de la Riba. S'alçaren unes veus de protesta: com era possible que aquests dos personatges s'haguessin cartejat? Mestre Gibernau es va mantenir impertèrrit i per corroborrar-ho va presentar uns documents encara més increïbles.
En una altra ocasió va presentar unes cartes enviades entre el rector de Vallfogona i Blaise Pascal. Els membres de la tertúlia van llençar el barret a terra escandalosament. Ja n'hi havia prou! Volien saber d'on treia mestre Gibernau aquests documents que els fascinava! i ell callava, no volia desvelar el secret.
La gota que va fer vessar el got va ser una traducció d'unes cartes enviades entre Alexandre Magne i Aristòtil. A partir d'aquell moment els membres de la tertúlia es van començar a preocupar. Havia perdut el senderi? S'havia tornat boig?
Els nanos de l'escola no en deien pas mal. La minyona assegurava que el mestre portava una vida normal. Van avisar el metge, el qual va certificar el bon estat de la salut de dom Gibernau.
Donya Emília va explicar la ressolució del cas amb una extraordinària eloqüència: dos membres de la tertúlia van falsejar un grapat de cartes i un marxant d'art les va donar a Narcís Gibernau que s'ho va creure de dalt a baix.
Estiguin bonets bonets
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
