| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
I ara se n'adona President? En fi, val més tard que mai!
 dimecres 26/gener/2011 - 12:02  1589  8
Pels que no sapigueu de què va us deixo aquest article que el President Jordi Pujol va escriure el passat 25 de gener en la seva web personal titulat "Del Tribunal Constitucional a la Independència. Passant pel Québec"
www.jordipujol.cat
Us en recomano la lectura. Diu coses que mai li he sentit dir com en referència al model d'estat espanyol uniformitzant i homogeneïtzador dels últims 30 anys i que ha anat in crescendo diu sobre Catalunya:
"És el final de Catalunya com a nació, llengua, cultura i consciència col•lectiva. No demà mateix, però a poques dècades vista. A través d’un procés gradual de marginació i de residualització de la catalanitat"
"Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot haver de moment més fàcil és que sigui per a mal que per a bé."
"Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència."
Respecte a la crisi del model autonòmic espanyol el President Pujol comenta com s'aixequen algunes veus "Fins i tot algun, pocs de moment, diuen que potser hi hauria la possibilitat de redreçar aquesta situació. Parlen, per exemple, que cal admetre que “Cataluña es el Québec de España”."
I llavors reflexiona:
"En tot cas entre la independència i ser el Québec espanyol molta gent votaria això segon. Però podria molt ben ser que per Espanya l’estatus del Québec sigui tan intolerable com la independència."
Ja m'agradaria a mi ser el Québec i poder realitzar dos referèndums encara que els perdéssim. Ja que el dia que una nació es demana si vol ser independent, tard o d'hora, ho serà. Potser a Catalunya portem anys i panys amb governs catalans que han fet del "Peix al Cove" el seu eslògan per fer una "gran i millor nació" amb l'esperança "il·lusa" que el segrestador que ens maltracta li podrem explicar pedagògicament el fet diferencial català. Li sona això senyor President?
No és moment de retrets i m'alegra molt i molt que una persona de la seva vàlua comenci a sostreure's del tant estès mal de molts catalans de sentir una mena de "comprensió" al maltractador i lladre estat espanyol. Síndrome de Estocolm o el podríem rebatejar com a síndrome de tots els governs de la Generalitat que hem tingut des de la recuperació de la mateixa.
Però em pregunto ara? I el president Mas? Ell diu que en un referèndum votaria independència. Però, està fent passos per arribar a la plenitud nacional de Catalunya? Ha entès que qui mana són els jutges espanyols del TC? Ha entès que la intervenció de les Caixes per part del Banc d'Espanya és un atac directe al sistema financer català? Ha entès que el bilingüisme és el gol més gran que ens han fotut als catalans? (perquè no ens enganyem, això del bilingüisme no és tal, és si de cas, diglòssia amb tots els ets i uts. Els castellanoparlants escolaritzats a Catalunya entendran el català, el podran parlar +- bé, però una llengua és dinàmica i si al carrer cada dia es parla més castellà... podem afirmar que Espanya està assolint el model francès a Catalunya.
President Mas,
no faci bullir més l'olla!
GOVERN DE CONCENTRACIÓ I CAP A L'ESTAT PROPI! FORCES CATALANES TOTES A UNA.
Sóc un il·lús doncs això no passarà de moment, haurem d'estar potser encara més malament perquè els partits polítics catalans (CIU, ERC, SI, part de ICEV i molt pocs de PSC) i SOCIETAT CIVIL ens unim per fer front comú davant l'atac constant que ens foten per totes bandes.
Agafant paraules del President Pujol "a Catalunya tenim país. HI ha gent amb iniciativa. Ara també, malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola. I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir"
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sinn3rboy |
Collons...
Wednesday, January 26th 2011, 2:35 PM
..."en 23 anys es va fer tot". És clar, per això estem tant cardats com estem, i el país encara per fer ben fet. No fotem, cony!!!
De quina cohesió parleu??? De la colonització franquista -gens accidental- que va permetre la burgesia pujolista durant els anys 60 i 70? De la que vota el PP, PSOE i ciutadants en el Parlament català? De la que no et parlin en català gent nascuda aquí perquè no els surt dels collons, avui dia? Del 50% de gent catalana amb el castellà coma llengua pròpia? Carall, quina cohesió...
En Pujol és un HIPÒCRITA que ara no té responsabilitats, i després de 23 anys estèrils per CAT, encara es dedica a anar de "Pare" dels catalanets, pobrets, que no saben el que es fan sense ell i necessiten el seu consell.
En 23 anys no li va donar mai la gana de jugar fort a Madrid; es va fer l'amiguet del "rey"; va permetre l'expoli de CAT (encara dura); no volia els Mossos, que es va veure obligat a adoptar pel que va passar el 23F; mai no va liderar el poble català...cap enlloc! El "corral" català era més important.
En Pujol és el "pastor" de les ovelletes catalanetes, minyó de les èlits econòmiques. I punt. I aquesta és la història de la seva carrera política. 23 anys perduts. Així de dur.
Coses bones? Home, sí: CAT ràdio i TV3. Amb un "3" ben clar, eh? No pas un TVCAT, no fos que les ovelletes es revoltessin i el corral es cregués massa allò de la independència.
"És català tothom qui viu i treballa a CAT"...aquesta frase era del PP o del PSOE...??? Una frase que encara està fent mal a la nostra cultura. Qui viu i treballa a CAT és ciutadà de CAT, no pas català. AL LORO! Que són coses diferents!
MENTALITAT FEUDAL se'n diu d'això, Capgros.
A bona hora arriba "l'independentisme" d'en Jordi...
Salutacions.
|
|
Capgros |
Home, veterà
Wednesday, January 26th 2011, 1:24 PM
La por no es perd mai, el que passa es que els que varen/varem patir la repressió ens anem morint i els que venen darrera no es que siguin mes valents, no tenen por perque entre tots hem construit un espai de llibertat.
Pesi a això, si no s'hagues portat el tema amb saviesa, ens podriem trobar amb dues comunitats enfrontades a dins del pais, que es lo que volia el dictador i alegraria a molts encara avui.
No recordem allò de: Es catatà tot el que viu i treballa,,, i allò de: Som sis milions.
I encara hi ha babaus que dieun que en 23 anys no es va fer res.
En 23 anys es va fer tot
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
