| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Hemingway
|
|
| |
23-F
 dimecres 23/febrer/2011 - 04:53  1519  2
Tinc pocs records de l'últim intent de cop militar espanyol. Tot just tenia 8 anys, era un dilluns i era fent els deures a casa d'un amic. Va arribar el pare de l'amic i em va dir que anés cap a casa.
Fins fa poc, per a mi el 23-F era un manyoc de conxorxes político-militars espanyoles. Tot molt cutre. Però a Anglaterra vaig conèixer una noia alacantina, la Sara, que treballava per la Creu Roja britànica i era filla de militar. El seu pare, falangista declarat, va presentar-se a les eleccions municipals per Unió Valenciana. Va estripar el carnet de militant perque els trobava massa fluixos.
La Sara em va explicar com va passar la nit del 23-F. Casa seva era plena d'homes que eren policies nacionals, fatxes de tota la vida i algun caporal de la guàrdia civil. La Sara recordava amb estupor la barreja de fum de tabac, la pudor de conyac barat i dolent i la música militar al tocadiscos. El seu pare tenia a més una bandereta espanyola de taula que se li donava corda i la bandera pujava i baixava als acords de la marxa reial.
Entre crits, paraulotes i visques feixistes, la musiqueta de l'aparell sonava i sonava. Aquests dies en que s'ha tancat el repetidor de TV3 he pensat en la Sara i en totes aquelles persones que continuen donant corda a la bandereta amb l'himne espanyol. En tots aquells feixistes que es preocupen de que la gent no sigui lliure, alimenten els fanatismes i atien la ignorància.
Els militars ja no surten amb tancs al carrer. Ara en tenen prou amb fer el cafre des del despatx d'una institució.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
