| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Somiador
|
|
| |
dedicat al meu pare.... NONA
 divendres 9/maig/2008 - 08:36  1329  4
Quan plou és quan et veig, la vista.... és mà gica. Ets el costat meu sense ser-hi, fa anys ens vares deixar, orfes de la teva forma d’entendre la vida.
Un dia vag somiar que tornaves, que et podia tornar a abraçar, com l’últim cop.... Va ser el somni més xulo qe hagués pogut somiar.
De les teves mans sortien autèntiques obres dÂ’art, plenes de sentiments i amb una força increÃble.
Quan plou és quan et torno a veure fent les teves figures de fang o pintant aquells sols... tants records d’infantesa al teu taller; Ens envoltava la fantasia, un món fet per tú, on tots els nens quan entrà vem cada cop pensà vem que somià vem.
Aquell taller, al carrer St.Benet..... on cada cop que venia del "cole", et veia a la porta....amb aquell "peto" texà , tacat de pintura....amb aquella barba espessa o aquelles gorres o barrets que duies.
S’em fa extrany encara a hores d’ara no poguer compartir les coses que m’estan passant, alegries, tristeses, amors...... la rà dio!!!!
Saps? el somni més maco que tinc, és que algun dia poguessim estar junts altre cop.....t’explicaria tantes coses!!!!! no pararia de xerrar!!!
Per què no puc veuret, o abraçar-te un altre cop?
Tan sols tenia 18 anys quan em vares dir adéu.... penso molts cops en aquesta vida....
Ara estic més animat, però sincerament, la teva ausència em fa mal.
Per mi, vares ser un pare ben diferent, en tots sentits. Ara tÂ’entenc en moltes coses....
Però el que sento, és que estàs al meu costat, acompanyant-me, fent-me costat.... Però sóc tan egoista que et voldria tenir en persona.
Des d’aquest escrit voldria enviar-te un petó ben fort, una abraçada mooooolt gran i dir-te que sempre t’estimaré.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Jo També
Saturday, May 10th 2008, 1:18 PM
Hola Nona, jo també vaig perdre el meu pare. Ara fa 3 anys i jo tanco els ulls i encara el veig, el sento i sento la seva olor.
Donaria tot per poder-lo abraçar un altre cop, encara que només fos un cop. També sem fa estrany no poguer arrivar a casa i explicar-li les coses que m'han passat. Ell sempre havia estat per mi un pare, un amic, un company de jocs i quan jo no estava bé un puntal on agafar-me.
Jo tinc 53 anys i dues filles, i per sort encara la mare, sempre hem viscut junts.
Em trobo molts dies pensant. sense adonar-men " ara quan arrivi el papa li explicarà s...."
Nona, perdre el meu pare es el pitjor que m'ha passat a la vida, i mira que la meva ha set i encara es molt durilla, però aixó de perdre la gent que m'estimo no ho acabo d'assimilar.
Per aixó t'entenc perfectament.
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
