Tot just passo la porta. Acabo d'arribar de celebrar el meu 30è aniversari. Estic borratxa. En aquell punt de benestar que s'assoleix quan et sens satisfeta i caonetat qde que tots la festa hagi anat bé. Estic borratxA, I DEFINITIVAMENT HO ESTIC, PERQUEÀ MM'HE TRET LES ULLERES PER ESCRIURE I NO ACABO DE VEURES LA PENTALLA. ...CREC QUE ESCRIC EN MAJUSCULES.Ara.
m'hoi trobo bé sense ulleres.
El sopar.....................
Ostia se m'gha borrat dues vegades el que havis escrit!!!, ja no ho recordo.......què collons faig aiqí!. M'en vaig a dormir!!!
Ah!, deia que no bevessiu per ofegar les penes, que és millolr veure de tant en tant per celebrar les alegries!!
Ara espero que no es borri.
Bona nit. Dema ja llegiré què he "................... ...................." ;nena què hi fots auí" diu la consciència.
Moltes felicitats!!! Sort que de tot el què vas escriure no hi havia res per penedir-se'n, imagina que avui al matí t'haguessis adonat d'alguna inconveniència deixada al bloc per penyora...
...i pensa que el que s'amaga en la borratxera no ho acabes de viure del tot. Per bé i per mal, sense anestèsia les coses són més intenses i perdurables, sobre tot perdurables.