| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
Equival l'amor a la felicitat?
 dijous 14/abril/2011 - 02:44  1682  6
Per començar és difícil concretar què és amor. Al diccionari, l’entrada amor té gairebé deu accepcions i alguna d’elles diverses definicions, i encara que sigui un sentiment universal i tothom sàpiga de què estem parlant, és probable que cadascú en tingui una percepció diferent, perquè l’amor és una expressió pròpiament humana, una tendència inherent a les persones, les quals estimem sense que haguem decidit fer-ho, senzillament perquè ens hi trobem, essent correspostos de vegades i d’altres no.
L’amor crec que pot definir-se com un sentiment que aglutina la inclinació, atenció, afecció, desig i altres sensacions que podem experimentar. La tendència és direccionar aquest sentiment, és a dir que quan sentim amor, el sentim vers algú o alguna cosa per determinades qualitats o mèrits que desvetllen en nosaltres aquest sentiment.
Pot ser unidireccional, és a dir que no en rebem la tornada, ja sigui perquè l’hem dipositat vers un objecte inanimat, vers una idea infructuosa, o bé una persona que no ens correspon. Aquest amor, lluny de proporcionar-nos felicitat ens farà infeliços, ens produirà desamor, serà dolorós i indesitjable, i fins podrà despertar sentiments contraris i negatius.
En canvi quan l’amor té anada i tornada és un sentiment correspost que pot establir llaços, pot crear i realitzar expectatives i provocar sensació de plenitud.
Quan tenim on o en qui poder dipositar l’amor, aquest ens pot conduir a l’enamorament, i esdevenim vitals, creadors, sensibles, generosos, apassionats ...
En aquests aspectes es pot relacionar fàcilment amor i felicitat, i fins podem fer-los equivalents, però l’amor de l’enamorament és un amor més aviat transitori i per tant una felicitat també transitòria, un amor que en el cas de perdurar dóna pas a un vincle que, tot i participar sovint de la felicitat, no n’és l’equivalent.
L’amor no té edat, l’amor neix cada dia, i si entenem la felicitat com a plenitud, com a experiència vivencial que ens sadolla, si no trobem l’encaix per a manifestar que l’amor equival a la felicitat, penso que al menys es pot dir que l’amor equival a l’oportunitat de ser feliç.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Gelos
Friday, April 15th 2011, 4:05 AM
Partint de la base de tenir les necessitats bàsiques cobertes, l'amor/enamorament et dona moments de felicitat intensa, com tu dius "equival a l'oportunitat de ser feliç", però també d'infelicitat intensa. Una de les causes d'aquesta poden ser per exemple els gels infundats, si són fundats seran una altre cosa.
Considerant que els gels són culturals, hi ha cultures que no els tenen, al menys els sexuals, si aconseguissin canviar aquesta cultura, les oportunitats de ser feliços augmentarien. Però això són figues d'un altre paner.
|
|
neula |
Ui!!!
Friday, April 15th 2011, 2:55 AM
Sembla una tesi doctoral, m'agrada l' estil d'exposar. Ara bé, discrepo en un punt, quan dius "l'amor condueix a l'enamorament".
Per a mi és a l'inrevés, doncs no pots estimar si prèviament no coneixes bé. Per tant:
1r. Ens enamorem, que és una tendència transitòria, pura química, el nostre interior se'ns revoluciona, no sabem perquè, però passa, a cegues no veiem, estem trasbalsats...però ho necessitem.
2n De mica en mica amb el tracte et vas sentint bé, comences la coneixença, l'apreues i va sorgint l'AMOR.
3r Jo aqui agregaria una bona dosi d'admiració en vers a la persona estimada, per alguna cosa en concret, crec que això últim manca en la vida real molt.
Per concloure, si amb tot això ets correspost et duu a la FELICITAT
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
