| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tineitor
|
|
| |
Una rosa, com ella
 divendres 22/abril/2011 - 06:51  1323  9
El bar ja és pràcticament buit. El rellotge és a punt de dir que ja és hora de tancar. Les dues copes de gintònic esperen sobre la barra, mig plenes. Són les últimes del dia, i fa estona que estan oblidades. És la darrera conversa amb ella, després del sopar, el passeig i la invitació a entrar en aquella cocteleria. La darrera, la més sincera, la més íntima, la més personal. Els dos estem cada vegada més propers.
Potser pel moment, potser per l'alcohol, aquells últims minuts passen vertiginosament ràpid. Subtilment, la cambrera ens diu que ja és l'hora. I mirem les copes, i les veiem mig plenes. Instintivament, les prenem, cadascú la seva i en fem un glop llarg. Ha estat un moviment reflex. Com també ho és el de mirar-nos just després de tornar a deixar la copa, adonar-nos de la situació, i posar-nos a riure.
Ella s'aixeca per anar al lavabo. I em quedo sol a la barra. La cambrera neteja els últims estris que queden i em mira de reüll. L'estona se'm fa llarga. Miro a la cambrera, i em torna la mirada. Dibuixa un somriure de picardia, i em pica l'ullet just abans de fer-me adonar que ella ja torna al tamboret.
Ens queda un últim glop de gintònic. Agafem la copa, brindem i fem un santhilari. I ens tornem a posar a riure mentre mirem la copa, ja buida, només amb el gel mig fos i un trosset de pell de llimona. Deixo la copa, i ella també. I és en aquest moment que m'aixeco i m'apropo més que mai. Amb una mà li acaricio el braç i les nostres mirades es creuen per perdre's. Ella s'acosta, i la punta del seu nas toca amb el meu. I tanquem els ulls, i obrim els llavis, que s'ajunten amb un primer petó curt però sincer.
Ric nerviós, ella també. I lentament marxem del bar. Jo obro la porta, i ella m'agafa la mà i em convida a sortir. Ja a fora, mira el rellotge, i em felicita perquè em dic Jordi, i ja som dissabte. I ens fem el segon petó. Aquest sí, més llarg, tendre i apassionat. I ens tornem a agafar de la mà i marxem. I estic feliç, perquè d'aquí unes hores li podré regalar una rosa, com ella es diu.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
