| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bandoler
|
|
| |
Oblit...
 diumenge 11/maig/2008 - 12:07  1410  7
Costa, és dificil borrar el ressentiment, l’em de foragitar com sigui, peró ens torna com la pilota que rebota a una paret, no marxa i em dona la sensació de que estic odiant, i no, no vull odiar, perque? cal odiar? intento reconeixer els meus errors, peró hi ha moments que ni se quins son...llavors simiro enrera és quan ho veig, no puc odiar ni tenir recels contra ningú me, s que a mi mateix i responsabilitzarme dels meus errors, Quan van començar? Perque seguir una comédia sense sentit? Vaig pensar que el temps posaria les coses a lloc, ara nomes vull que el temps tanqui les ferides amb l’ajuda de l’oblit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
no ho facis
Sunday, May 11th 2008, 4:04 PM
Mira bandoler, aquests sentiments i resentiments que et generen aquest odi, si hi penses be, només et fan patir a tu. La persona o persones que a tu t'han fet mal i a les que tu odies, segueixen tant feliços, a ells no els hi fa cap mal el teu odi, només et fa aml a tu mateix.
Creu-me bandoler, deixa-ho correr, no vulguis allargar el teu patiment odiant a altres persones o el que es pitjor, odiante a tu mateix, no et portarà enlloc.
|
|
Lauren |
A mi em va bé...
Sunday, May 11th 2008, 3:42 PM
A mi em va bé, posar les coses per escrit. No cal ensenyar-ho a ningú. Només d'escriure les coses, faig un esforç que de vegades ploro i tot, però és un alliberament. Després és una descà rrega. I m'ho puc mirar amb una mica més de distà ncia. I separar aquells sentiments de la persona que els ha generat. La qual, aleshores, puc mirar amb més neutralitat. I l'odi, o el ressentiment, es va difuminant...
Una abraçada, bandoler.
|
|
stikaqui |
deixa que passi el temps...
Sunday, May 11th 2008, 2:39 PM
Fes coses que no havies fet mai, descobreix nous amics, inventa nous hobbies, redescobreix-te en un bandoler nou.
Diuen que el temps ho cura tot i deu ser ver, doncs tots podem recordar moments del passat plens de tristor, rà bia, desconsol, i ja no ens fan tant de mal. Arribarà un dia que podras mirar enrera i tot tindrà un perfum de melanconia, però no tant dolorós. És difÃcil, bé que ho se. Però cal intentar-ho. Una abraçada virtual però sincera. Stik
|
|
sol |
Si, costa
Sunday, May 11th 2008, 2:16 PM
Odiar és una emoció humana...i com a tal l'hem d'acceptar.Hem d'intentar, però, que aquest odi no s'estanqui dins nostre, cal que surti a fora, no sé com, pero cal que surti....Errors en cometem tots, també és humà , no cal donar-hi més voltes del compte, simplement aprendre d'ells.Oblidar no ho farem mai, però estic segura que el temps ens ajudarà a posar les coses al seu lloc...si més no, a veure-ho d'una altra manera menys dolorosa.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
