| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tineitor
|
|
| |
El taxista 'cubanu'
 divendres 29/abril/2011 - 02:17  1191  4
De seguida tinc clar que alguna cosa falla. A meitat d'abril, en un dia assolellat però gens calorós, l'aire condicionat està a tot drap. M'assec i tanco la porta. Se'm gira un noi de pell mulata, cepat, i amb un polo gris que se li cenyeix a les mànigues. Amb un accent indiscutible del tròpic em demana: “¿A dónde vamos?”. Sense gairebé temps a respondre accelera amb pressa. El semàfor està en vermell, però se'l passa. Mira de reüll si ve algun cotxe i creua el carrer. Accelera amb força, canvia la marxa bruscament, frena de sobte.
Acollonit per l'arrancada, em cordo el cinturó. Mentre amb l'altra mà, dissimuladament, em senyo. per si un cas. El segon semàfor s'ha posat verd. Accelera de cop, i l'esquena se'm queda enclastada al respatller. Canvia de marxa de manera maldestre, i de les entranyes del cotxe se sent un “reeeeeeeec!” estrepitós. Però continua com si res. Dribla els cotxes a l'estil Messi. I accelera per passar un semàfor que s'ha posat en taronja. L'altre de més enllà també s'hi posa, i accelera més. Però a mig carrer ja és vermell. Frena de cop, i les costelles s'esclafen contra el cinturó. I amb els ous per corbata, i un fil de veu de pollet, encerto a dir “no tengo ninguna prisa...”.
Potser pel fil de veu, potser perquè m'he cordat el cinturó, potser perquè m'ha vist senyar-me -ho acabo de tornar a fer- decideix prendre-s'ho amb calma. Com si en comptes d'un 'León' anéssim amb un 'Panda'. Circulem pels carrers i passem les cases de Barcelona a 50 per hora, com diuen els de trànsit. Ens aturem als semàfors amb antelació, en sortim quan toca, i descobreixo que aquell cotxe també té intermitents per avisar dels canvis de sentit. Havia agafat un taxi perquè tenia pressa, molta pressa. Però no tanta.
Em calmo i gaudeixo del paisatge, acompanyat de fons per un motor passat de voltes, i els “reeeeeeec!” escabrosos del canvi de marxes maldestre. Arribo, pago, i no em puc estar de donar propina. Em descordo el cinturó, obro la porta i surto. I la tanco de cop, després d'acomiadar-me del taxista 'cubanu', que em torna la salutació cremant pneumàtic, perquè el semàfor està a punt de posar-se vermell.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
