| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de lileta
|
|
| |
I pq no l'assignatura de l'amor?
 dissabte 7/maig/2011 - 08:41  1189  7
Després de dies i dies d'absolut avorriment, (i els q em queden,esclar!), una amiga de tota la vida em trukava per fer un café. Necessitaba distreurem, fer algo, el què fos! aixà que de seguida vaig acceptar la seva proposta de cafetonet.
Xerrant sobre anècdotes infantils (ella com educadora de llar d'infants i jo fins ara..en menjadors, ludoteques,etc), sortia el d'una vegada...estan a la ludoteca (la meva antiga feina), un nen li deia a una nena mentre brenaven: "Laia, tu tens novio?" La nena, tota tranquila, responia: "Si, el Lluc" I el nen, davant la resposta, li va dir: "Vols tenir-ne dos?"
I es que genteta...de petits som tan innocents perÃ’ tan il·lusionats! Però hi ha un problema. Des de petits, veiem l'amor com algo bo, com algo somrient, i a mida que anem creixent veiem com cada cop ens queda menys temps d'espera per poder comprovar que és això de l'amor. Hi ha una cosa curiosa...a les escoles, instituts,..s'esforçen en què rebem classes i xerrades varies sobre el sexe. Pq clar...el sexe es bunik, però comporta milions de coses: malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, etc. I jo pregunto...i l'amor?? qui ens en parla de l'amor??? Perque ningu ens explica que l'amor, sÃ! es bunik...provoca pessigolles a la panxa...provoca felicitat...ganes de fer coses... etc Però no només provoca això: també males estones, discussions, dubtes, dolor, ganes d'engegar-ho tot a pastar fang,.. Que passa que només li donem importancia al sexe??? Pq ningu no ens explica que sÃ, que enamorar-se és bunik però que et poden fotre una patada al cul que no et deixaran seure durant mesos en una cadira???? Aleshores, si ningú ens ensenya aquesta lliço, si ningu ens en fa 5 centims, pq quan ens fan mal o fem mal a una altre, li carreguem les culpes com si fos el diable? Les persones, evidentment, no som perfectes, per això és normal que tinguem defectes i errors, i més encara si sobre un tema determinat no en sabem i intentem fer-ho al millor possible, com més sabem. Es curiós no que les persones sempre busquem donar les culpes algú i aixi quedar-nos més trankils?
Potser seria millor que si nosaltres ens adonem d'això, a les generacions que ens venen ara començem a explikar-lis que és l'amor i tot el que comporta (sense deixa de banda el sexe!).
Potser seria millor que deixem de donar les culpes i veiem que tothom (sense excepcions) fa el que pot, el que sap, el que intueix, el que creu...sense malÃcia.
Petonets liles genteta
lileta
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Luni |
Estimar-se un mateix
Sunday, May 8th 2011, 11:16 AM
Teniu raó, per estimar i ser estimat primer us heu d'estimar a vosaltres mateixos, l'amor sorgeix, ni es busca ni es troba...l'amor per mi, no és pot definir en paraules, però quan el sents dins teu ho saps, perque necessites d'aquesta persona que et dóna quelcom que t'omple que t'agrada, perque el vols veure a cada moment, perque et dona quelcom que tu no tens, perque t'agrada mirar-lo, besar-lo, perque es diferent de la resta...cadascú explica l'amor a la seva manera, jo no el sé explicar, però sé que si no es cultiva no creix, que si no dones no reps i que hauria d'estar per sobre de tot encara que en ocasions no pot ser, hi han coses a la vida que malauradament van per sobre, jo només sé que si el tens pot ser la persona més feliç d'aquest món i si el perds la més infeliç...
|
|
anima |
LILETAA
Sunday, May 8th 2011, 5:32 AM
Un bon escrit , q fa pensar en tota la complexitat dels sentiments, en tota la seva riquesa,els seu matisos i la manera en q casdascu ho percep.
La vida es un aprenentatge i com a tal, es personal e intransferible, pero, es veritat ,q l´educacio emocional, encara esta molt lluny de ser protagonista durant el cami cap a la maduresa.
UN PETO!
|
|
soran |
ens haurien densenyar
Sunday, May 8th 2011, 4:27 AM
... que l'amor comença per un mateix, ens haurien d'ensenyar a valorar-nos, peruqè tots tenim coses bonÃssimes... però clar, a vegades no els donem importà ncia. Si ens ensenyessin a estimar-nos més a nosaltres mateixos... si sabéssim tot el que valem, l'amor o el desamor d'una altra persona no ens arrauliria tant... simplement havia de ser una època de la nostra vida, aquell amor, ha passat i en comença un de nou... que torna a começar per nosaltresmateixos... i més endavant ja es veurà si el tornem a compartir amb algú, que segur que sÃ, n'estic convençudÃssima... peruqè si ens estimem, podrem i voldrem estimar.
Besets!
|
|
-tinta- |
la LOE
Sunday, May 8th 2011, 4:09 AM
Segons la darrera llei d'ensenyament (parlo de primà ria), el mestre té el deure d'educar globalment els alumnes, no només de formar-los amb els continguts. Hi ha una nova "matèria", l'educació emocional. Hi ha mestres que hi van entrant, jo mateixa m'hi estic submergint! És molt gratificant, els meus alumnes no perdonen ni una sessió. Fem recerca de les nostres emocions, les distingim, les intentem comprendre i acceptar. les nostres, i les dels companys. Aprenem a empatitzar, a no riure'ns de les febleses mostrades obertament. A classe podem resoldre un conflicte veient que la seva arrel està en un moment de gelosia, per exemple. I amb una naturalitat magnÃfica! Per tant, una mica d'optimisme, companys, no tot està perdut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
