| |
Útil
 dijous 12/maig/2011 - 09:59  1192  4
De totes, era la més gran. Estava a la butxaca dreta dels pantalons. A cada passa em feia pessigolles amb les altres companyes. Rèiem: ens ho passàvem bé fregant-nos les unes amb les altres. De sobte vaig notar com alguna cosa ens molestava. Era la mà dreta del nostre amo. Movent els dits ens va fer saltar i donar voltes. Finalment es va decidir: em va escollir a mi. M’agafava amb els dits índex i polze. Vaig intuir que sortiria, així que em vaig acomiadar de les meves companyes. Ràpidament vaig sortir del forat i em vaig encegar per la llum solar. Feia dies que no la veia. Sense temps per situar-me, vaig notar com els dits es separaven i queia al buit. Vaig aixecar el cap per buscar el que, fins aleshores, era el meu amo. Li vaig veure la cara, però ell no em va mirar. Vaig donar una volta sobre mi mateixa, i quan tornava estar cara amunt vaig buscar de nou la seva mirada, però tampoc la vaig trobar. Caminava amb rapidesa. S’allunyava ignorant-me. Em vaig sentir trista.
Vaig caure sobre una cosa tova. La vaig reconèixer de seguida: una mà. Estava bruta, i feia pudor. Em vaig espantar. Jo, coqueta, sempre havia anat per llocs nets. Havia fet moltes coses: pagar còctels exquisits, servir de propina a un restaurant de luxe o passar nits a hotels cinc estrelles. Ara, tenia la sensació que tot aquest luxe s’havia acabat per sempre, mentre la nostàlgia m’envaïa i m’emocionava.
Recuperada, vaig aixecar el cap, i vaig veure el meu nou amo. Era una dona: gran, bruta, mal vestida. Li vaig buscar els ulls, però ella no em mirava. No em va saber greu; jo, de fet, hi estava acostumada, que no em miressin. La majoria dels amos que havia tingut fins aleshores no m’havien mirat fixament a la cara, i si ho havien fet, era de reüll, indiferents. Mentre hi rumiava, l’amo em va mirar. Vaig veure uns ulls grossos, foscos, que s’enfonsaven entre uns pòmuls molt sortits i un front arrugat. Era una expressió apagada, sense esperança ni il·lusió. Però de cop em va clavar la mirada, i li va canviar l’expressió. Em va observar, de dalt a baix. Lentament, es va acostar aquella mà als ulls: em va examinar minuciosament. Va donar-me la volta un parell de vegades. Quan li vaig contemplar, de nou, els ulls, l’expressió li havia canviat radicalment. Ara dibuixaven felicitat, alegria, passió.
Aquella mà es va tancar. Notava com la brutícia i la pudor m’envoltaven, però no m’importava. El meu amo em va xiuxiuejar alguna cosa a cau d’orella. No vaig entendre del tot el què em deia, però vaig deduir que em donava les gràcies. Estava tan contenta!
No vaig tardar massa en canviar, de nou, d’amo. Va ser un intercanvi ràpid. Em van deixar sobre un taulell de fusta, i el meu nou amo em va acariciar amb la punta del dit índex mentre m’acostava cap a ell. Em va aixecar per observar-me, de prop. Recordo que no ho va fer amb cara d’estimació ni de rebuig. Suposo que era perquè només es volia assegurar que, en efecte, era qui li havien dit. Seguidament vaig anar a parar a un calaix amb altres com jo.
Havia sigut escassos minuts en aquella mà, que es tancava ferma i fins i tot em feia una mica de mal. Però, per primer cop des que em van encunyar com a moneda, em vaig sentir útil: quan a la botiga de queviures em van bescanviar per una barra de pa i una peça de fruita.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
