| |
TÃtol de l'article
 dimarts 13/maig/2008 - 07:04  1160  2
Avui sentat al tren observava molt atentament el paisatge i de retruc a la poca gent que dintre està ven.... Cares llargues, cares felices, cares preocupades... però tots junts en un vagó....; és quan penses i rumies tot el que els hi deu estar passant... alegries, penes, disgustos..... en fi cada persona és un gran món.
M’alegro de veure el sol traspassant amb suavitat i alegria através d’aquelles finestres del món.... Per uns instants, els que estem en aquell vagó estem sent particeps d’una vivència única; La gent però està capficada amb les seves coses.
M’agradaria ajupir-me i sota el seient veure un gran ram de flors i començar a entregar-les a cada persona del tren, voldria que ells també participessin d’aquell moment. Voldria també que tothom en aquell moment comencés a dibuixar sobre l’aire, linees que es farien visibles grà cies els colors del dia d’avui, dibuixos plens d’imaginació...; Potser pintarien l’alegria... la pena... la felicitat...
Com veieu el tren és per a mi fruit del sol, el tren ens fa ser més somiadors, a mirar a la gent ben diferent.
Per acabar.... ( ja em quedava una parada...) mÂ’he aixecat i al mig del vagó mÂ’he posat a dibuixar unes paraules amb el dit Ãndex....molt lentament..., més o menys deia.....
"Grà cies per tot, un altre dia...... tornaré dibuixar, cors, cors davant els vostres ulls"
|
Contactes
Registra´t
