| |
S'està gestant
 divendres 27/maig/2011 - 02:56  2337  3
Ha començat un moviment senzill, un moviment amb la gran pretensió d'anar al gra de les coses. Un moviment -de moment- sense líders. O a l'inrevés: cadascú és el seu propi líder, amb les seves necessitats i pensaments. Senzills o no senzills, tant és.
I llavors apareixem nosaltres, els pensadors: els pensadors intel·lectuals classificadors; els pensadors d'una edat, enyorats de temps passat de lluita; les mares (jo mateixa) carregades d'orgull pel sentit comú i del risc que el seu fill està mostrant. I tants altres que ara no em puc imaginar. Classifiquem i enquadrem, jutgem i ubiquem en la història gran i en les nostres petites històries (no per això, menys valuoses).
Menyspreem o valorem o sobrevalorem. I, el que em fa més por, fem vaticinis: botifarra sobre la volubilitat dels manifestants, serà un moviment efímer? Jutgem.
En definitiva, em fa por que els pensadors empetitim les vivències dels que actuen.
Ha aparegut un senzill crit. Segueixi o no, es malmeti o no, se l'anul·li o no, el crit ja està fet. Les necessitats són damunt la taula. Entenent que la senzillesa és un gran, enorme, valor.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
