| |
SALVADOR
 dimarts 21/juny/2011 - 06:36  1493  2
Ràpidament associareu aquest títol a la pel.lícula que Manuel Huerga va radiografiar sobre la figura de Salvador Puig i Antich l’any 2006, on l’actor alemany Daniel Bruhl es va posar sota la pell del militant anarquista, símbol emergent d’una rápida transició cap a una suposada democràcia. Però la meva intenció no era anar per aquí sinó la d’exposar-vos l’admiració que sento per un altre “Salvador” que em té encara captivat i que va dirigir Oliver Stone, encara que malauradament va ser una de les pel.lícules que van caure sota l’ombra de “Platoon” a un any abans de dirigir-la.
Va ser grata la meva sorpresa al comprobar que oferien aquest film entre la graella cinematográfica del passat dissabte a la nit a la TV, que prometia entretinguda, amb títols descaradament feixistoides i alhora simpàticament divertits com “Rambo II” (1985) o “Depredador” (1987), i d’altres autoparòdics com l’”Últim Gran Heroi” (1993) o adrenalítics, l’”Últim Boy Scout” (1991).
Vaig esperar ben entrada la mitjanit per preuar, deixant de banda Scharzweneggers (no me’ n surto mai de com s’escriu), Willis, Stallone i companyia, una de les pel.lícules que més ha deixat en evidencia la incursió de la política exterior de l’administració Reagan en afers exteriors. I aquesta pel.lícula és “Salvador”; un tens i adrenalític drama amb elements polítics ambientat als inicis d’un dels episodis més cruents i devastadors que va viure aquest país de l’Amèrica Central; una Guerra Civil que es va prolongar durant dotze anys, i amb l’excusa de que el temor ideològic marxista esquitxés la moral de la seva població, la major part camperols indígenes que vivien en una miseria condicionada per uns pocs privilegiats terratinents que recorrien a la temible germanor de la Mà Blanca, esquadrons de la mort associats a l’Extrema Dreta, que, a la seva manera, recorrien els seus actes a la passivitat de les autoritats, a favor seu clar, per poder entrar en acció. Van posar el seu punt de mira a la figura del candidat del Premi Nobel de la Pau, l’arquebisbe Oscar Romero a qui acusaven de “roig” pels sols fet de denunciar les accions del govern que obligaven a anar a votar en massa al poble a les seves circumscripcions d’origen per poder controlar així els vots.
Oliver Stone recorre a la persona del fotògraf i corresponsal de guerra Richard Boyle, interpretat per James Woods, que després d’haver presenciat altres guerres com les del Vietnam o Angola, acaba sent desnonat del seu pis de San Francisco, abandonat per la seva dona i on decideix tornar a la trinxera per denunciar a través de l’objectiu fotogràfic la situació d’un país que no és el seu, però que veu com els valors democràtics d’un altre (els seus EEUU) hi fiquen el nas cap a fi de complimentar el full de ruta que desde feia anys tenia planejat canviar el mapa polític d’Amèrica Llatina, començant per Argentina, Xile i que tristament figures autoproclamades Nobels de la Pau com Henry Kissinger van orquestrar, a fi de que el socialisme (i això incloïa també la social democracia moderada) no fés acte de presència.
Un film de denuncia notable i que, a sobre, se n’aprèn gràcies a les dosis d’entreteniment (les improvitzacions tragicòmiques de Woods li van valer la nominació a l’Òscar en la seva categoria així com l’estela característica que ha deixat en altres films com “Another Day in Paradise” (1998), “Vampires” (1998) o la sèrie “Shark”).
“Salvador” es situa en la línea d’altres films de denúncia periodística com “Sota el Foc” (Under Fire, 1983), ambientada a la Nicaragua dels sandinistes i “Els Crits del Silenci” (The Killing Fields, 1984) on narrava la sublevació dels Khmers Rojos a Cambodja.
Títol Original: Salvador
Direcció: Oliver Stone
Intèrprets: James Woods, James Belushi, John Savage, Michael Murphy, Elpidia Carrillo, Tony Plana, Colby Chester, Cindy Gibb
Nacionalitat: Estats Units
Durada: 120 minuts (Color)
Gènere: Drama
Any: 1986
Enllaç: www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
