| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
Les propietats
 dimecres 22/juny/2011 - 09:52  1527  7
Un bon dia se'm va acudir pensar en les meves propietats. Allò que jo sentia pròpiament meu, allò del qual jo me'n sentia responsable, i vaig fer-ne una llista:
1. Tinc una vivenda, allò que se'n diu segona residència, ...bé, en realitat mitja vivenda, i encara és més del banc que no pas meva, o sigui que en lloc de mitja, en realitat només en dec tenir una quarta part. Pel que fa a la primera residència, aquesta no és meva ni mitja ni una quarta part. Totes les coses que hi ha a dins, són prescindibles i perfectament canviables. El tema vivenda doncs, com a propietat no em val.
2. Tinc un cotxe, a nom meu, però de fet és dels dos, per tant en sóc responsable a mitges. No em val, no és una propietat meva.
3. Electrodomèstics. No van a nom de ningú, però és curiós com semblen pertànyer clarament a un o a l'altre.
Diguéssim que la televisió no em pertany (i el comandament encara menys), en canvi, la rentadora, l'assecadora, el rentaplats i la vitroceràmica, no és que jo els vulgui no, que ja m'agradaria compartir-los, però coi... mel's han encolomat gairebé en exclusiva com si ningú més al món els fes anar tan bé com jo. Ja em perdonareu, però això no és una propietat, ni la vull.
4. Una altra propietat (en certa manera hi ha gent que ho entén així), podrien ser els fills per allò que un se'n sent responsable. Jo no en tinc, i per tant no sé ni com me'ls podria sentir meus. També hi ha qui a la parella li diu "el meu home" o "la meva dona". Segurament només és un tipus de referència cap a una persona, però clar, això de "meu" denota una possessió que a mi no m'ha agradat mai, i per tant és una expressió que no faig servir. Aquesta propietat (de vegades propietat malentesa) tampoc no em serveix.
5. I finalment tinc allò que no és tangible: el que és dins meu i que s'ha anat forjant amb el temps, és a dir, el meu caràcter, la meva cultura, la meva personalitat... tot allò que he construit poc a poc sense cap ambició ni propòsit, només vivint i acumulant experiències. Això i l'estimació de les amistats.
D'això no en tinc cap contracte, factura, garantia, ni certificació, però no dubto que és l'únic que em pertany al 100%, l'únic que sento que és de debò propietat meva i l'únic que sempre m'enduré amb mi allà on vagi perquè... ho porto posat. No és només mèrit meu, ho reconec, aquí hi ha una part que m'han llegat els meus pares, algun tipus de participació de la parella, i haver sabut recollir de cada persona que he conegut, la petita aportació (de vegades molt gran) que m'ha volgut regalar.
Aquesta és doncs la meva única, gran i valuosa propietat. Espero que vosaltres en tingueu una de semblant.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
