| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de odi_rabia
|
|
| |
Re-escriure
 dilluns 27/juny/2011 - 07:47  1287  4
M'aturo i rumio sovint perquè va marxar la inspiració, les ganes, les emocions, les il·lusions... per escriure.
Perquè ha marxat aquell sentiment de fa temps on l'escriptura era necessària per a sobreviure, on calia buidar-me del tot per poder-me tornar a omplir, on cada paraula sortia directament entre una baralla que portaven a terme el cap i el cor, on el segon acostumava a ser el clar vencedor...
Recordo aquell temps on estava impacient per si algú havia comentat un escrit, o bé si l'havien llegit … perquè era quan compartia les meves experiències amb persones totalment alienes, on rebia una opinió o un comentari des de el més pur objectivisme, aquell que sovint necessitem amb tanta ànsia.
On clarament em trobava amb el meu propi jo, que em parlava.
Ara, les coses han canviat, però tan com em penso?
Creia que el temps passava sobre les nostres vides, o les nostres vides sobre ell... però que tot allò que anàvem deixant enrere era perquè en petit grau estava assumit o acceptat... Quan de sobte t'anadones què tot és una enganyifa feta a mida del nostre propi cervell, amb el màxim egoisme possible, és a dir, que les coses passen i repercuteixen directament en tot moment sobre la nostra persona... sinó perquè mirant o retrobant records , a vegades se'ns cauen les llàgrimes?
Sembla que amb el pas del temps, es tornen a apropar les ganes “d'escriure”, de compartir reflexions... avera si aquesta hipòtesi s'acaba complint, tot depèn de mi, sí!
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
traginer |
Doncs
Tuesday, June 28th 2011, 2:37 AM
Crec que si ens poséssim a analitzar les raons que ens menen a publicar les coses que pengem aquí, en sortirien de curioses, alguna de més senzilla i també alguna d'estrafolària.
Segur que hi trobaríem components d'exhibicionisme com diu na cebeta. I dosis irregulars de vanitat, i un munt més.
Però en tots els àmbits de la vida, si fem passes enrere per tenir una vista panoràmica de les coses, ens adonem que en conjunt gairebé tot és un mena de teatre desigualment enganyós. Doncs crec que és cert com dius, que sí que ens muntem aquesta casta d'enganyifa ( jo no culparia el cervell, som "nosaltres"). Ens toca a nosaltres també, fer la feina d'ajustar-nos de tant en tant a això que en diem realitat.
Acceptat això, potser val la pena que tothom pugui intentar des del seu punt de vista, fer aquest exercici d'exhibicionisme, de vanitat, d'ingenuïtat, de provocació, de sinceritat, d'altruisme etc.. Encara que sigui com a exercici terapèutic.
Potser com deia algú fa poc a aquestes pàgines citant Josep Pla, son les petites coses que ens omplen el dia a dia.
Aprofita en hora bona aquestes ganes recuperades d'escriure.
Salut que no falti.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
