| |
Primera cita (II)
 diumenge 31/juliol/2011 - 02:57  1247  1
S’apropava una altra prova de foc per ell. S’enfilava i es donava pas entre escassos cotxes que formaven renglera en aquell carrer obert de la ciutat. S’afanyava a avançar sense oblidar aquell ‘Sobretot, no fer tard’ que l’entristava. Per més que mirés arreu, no endevinava ara trobar el lloc on s’havia citat. Potser era el mateix estat d’excitació previ a l’encontre el que l’encegava. No semblava encertar-lo, no. Tot i el temps gens càlid per l’època, sentia la roba arrapar-se a la pell. Una entresuor semblava manifestar-se al seu front. Preferí l’ajut d’un distret vianant que, amb passes marcades, anava decidit, potser, a buscar la premsa del dia o l’esmorzar per la seua família. Es desempallegà d’aquella inquietud angoixosa en dir Jesús després de les indicacions quasi mèdiques del transeünt.
No divagava al caminar. I com sovint feia, seguia una passa llarga rere l’altra amb el propòsit de no trencar la simetria poc geomètrica de les llambordes que sortejava. Jugava a comptar una per una i de forma consecutiva les pedres que trepitjava sense calcigar les contigües. Si errava, iniciava de nou el compte, intentant millorar la plusmarca. Era una distracció merament terapèutica, molt efectiva quan havia hagut d’afrontar vivències que li generaven un punt superior de tensió.
Ella el va veure. Ell encara es fixava en el dibuix del terra, capficat en el seu rècord personal. Va tancar el llibre sense vacil•lació. El desà dins la bossa. Es retocà mínimament el cabell que havia revoltat distretament quan seguia amb rigor la novel•la. Es va aixecar i, tot d'una, ell deixà tot d’una de comptar. Les seves mirades es van entrecreuar. La distància minva vertiginosament, van pensar. S’esgotava el compte enrere. Accediren unes rialles i el contacte havia de ser imminent. Dues ‘Hola!’ es van superposar. No va ser assajat... gens teatral, tan natural! El primer contacte, el bes. Honest, púdic, decent, sincer... I en va seguir un altre, de convenció, però que resumia els sentiments que una i altre havien projectat. Unes mirades en silenci i un ‘Més guapo que a la foto’ es va galindejar. I, sorprès, enrojolí... Se li havia avançat...
|
Contactes
Registra´t
